Després de recórrer el camí de ferradura que mena fins a Àrreu i els seus paratges solitaris i somorts, decidisc remuntar la vall d'Alós amb el cotxe per acabar el dia. Faig un ull per Alós d'Isil i, en acabant, acabe a Isil, on hi ha un ambient força agradable a aqueixes hores de la vesprada i, a més a més, fan visita guiada a Sant Joan just poc després que hi arribe.
L'església de Sant Joan d'Isil és tota ella un enigma. Primerament, per la seua ubicació: està situada pràcticament dins del llit del riu, d'un riu que té crescudes importants i imprevistes que fan del tot desaconsellable construir res a la vora -i molt menys a dintre-. La darrera, farà uns vint anys, s'endugué part del cementiri adjacent a l'església (els cadàvers arribaren a Esterri!) i va rebentar el mur nord de l'edifici. Anteriors riuades s'havien endut el comunidor. En definitiva, l'emplaçament és del tot inadequat i il·lògic, però l'edifici s'ha obstinat en romandre-hi, malgrat que cada grapat d'anys el riu intente destrossar-lo: de la construcció original, només queden la capçalera i part del mur meridional. La resta és tota refeta.
Un altre tret que és difícil d'explicar de l'edifici és que es tracta d'una construcció massa arriscada, tant pel terreny on és (el riu, la terra que es mou), com per la manca de tècnica per dur a terme el propòsit inicial, com s'observa quan entrem a dintre: la volta de pedra resta inacabada i s'improvisà una coberta de fusta a dues aigües. A mur de ponent també podem observar dubte i improvisació. Efectivament, els constructors van voler que els naus de l'església foren altes i, malgrat que no tenien la destresa suficient per sortir-se'n, van insistir en què així fóra...
I tot plegat, per què? Per què construir l'església justament allí, quan a la vora hi ha un prat més arrecerat del riu, i un petit turó on la construcció hagués estat ben segura? Per què donar-li a la construcció grandiositat si el lloc i la tècnica constructiva no només ho feien desaconsellable, sinó gairebé impossible? Només ens queda recórrer a la irracionalitat: si creien que aquell era el lloc i aqueixa la manera, no ho podem explicar pas d'una manera lògica i racional. Degueren creure en alguna cosa intangible relacionat amb aqueix lloc, com si hagueren tingut un cercador d'energia i hagueren pogut comprovar que, efectivament, en aquell lloc en concret n'emana molta.
En acabant la visita, vaig tornar a Isil, que dista un mig quilòmetre de l'església que li feia de parròquia, vaig creuar el pont romànic i vaig arribar al punt on es pot contemplar la capçalera de l'església: només puc dir que és un lloc que convida a estar-s'hi. Energies, sinergies o suggestions, la veritat és que es respira alguna cosa especial just en aqueix indret. Seria aquest el motiu de tanta obstinació i falta de lògica?
Qui ho sap... També és difícil de saber el significat de la simbologia i dels éssers esculpits a la portada, la qual sembla incrustada a la façana sud, com un pegat. És molt semblant a la d'Alós, i tant en una església com en una altra es conserven unes enigmàtiques làpides on Crist apareix de la mà d'uns personatges que semblen Adan i Eva... Una manera d'explicar el significat de la redempció? Algun testimoni mut d'una heretgia oblidada?
Tot són enigmes, acompanyats de la falta de pressupost per poder excavar i intentar explicar-los. Per cert, hem d'afegir que el Joan a qui està dedicada és l'Evangelista: és molt curiós i estrany per aquestes latituds.
ALÓS D'ISIL
L'església de Sant Lliser és com tantes altres de la vall, però conserva interessants elements romànics. |
De darrere les muntanyes arribaren centenars de jueus i exiliats fugint del terror i la mort provocades pel feixisme. |
Portada de l'església, romànica i enigmàtica. |
La dona de la dreta (Eva?) està nua, i fins i tot es pot observar la vulva. |
Pont romànic a escassos metres de la població |
ISIL
Església de la Immaculada, al centre del poble. |
Façana sud, amb diferents elements decoratius ben dispars. Al cantó observem la base d'un torrelló: l'església va estar fortificada. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada