Un carrer porticat d'Unarre: el túnel del temps! |
Visitar Unarre i l'església de Sant Julià permet de fer, amb una bona pala, un estudi estratitemporal del lloc ben interessant. I si no, mireu!
Primer nivell estratitemporal
Actualitat. Un grup de persones fa turisme pel Pallars. Visita l'església d'Unarre, bastida al segle XVIII, que s'alça mig abandonada al capdamunt del poble. Patents: abandó, pèrdua de funcionalitat, vestigi del passat proper. El bar-restaurant que hi ha a la part baixa del poble ens fa pensar en el turisme rural, nou pilar de l'economia de la vall.
Segon nivell estratitemporal
Segle XX. Al poble queden cases habitades, ben cuidades. Segones residències i pocs veïns que hi romanen. Però d'altres, la majoria, resten en el més absolut abandó. Han estat abandonades al llarg de la darrera centúria: encara resten dempeus.
La fusteria del retaule és de bona qualitat. Les imatges, són per arrencar a córrer. |
Frescos de l'altar major: evangelistes i Jesús amb la samaritana. |
Tercer nivell estratitemporal
Decadència del món agrari. Segles XIX-XX. Aquesta decadència es manifesta, principalment, en la qualitat de les obres d'art de l'església de Sant Julià. De finals del XVIII data la fusteria del retaule major, de bona qualitat, i part de les pintures de l'altar major. Conforme anem avançant cap als peus de l'església, la qualitat dels frescos i retaules disminueix de forma visible. Barroc "rústic": la baixa qualitat de les obres desperta actualment sentiments entranyables: malgrat tot, no desistien!
Hi ha pocs dimonis-dona en la història de l'art! Temptacions de Jesús en el desert. |
Els detalls d'aquest fresc ens donen moltes dades sobre tota una mentalitat religiosa. |
Quart nivell estratitemporal
Pervivència d'un pensament religiós màgic i supersticiós. Rezando una Salve y Ave María se ganan 960 días de indulgencia plenaria escrit sota el fresc de la Divina Pastora on, a més, s'observa Sant Miquel matant un llop que persegueix una ovella esgarriada... La presència de l'amenaça de l'infern a tot arreu i... Un dimoni femení: la perversitat de la fembra, l'evidència d'un pensament misogin i patriarcal.
Cinquè nivell estartitemporal
Disposició medieval. L'església de Sant Julià bastida possiblement en el mateix lloc i amb la mateixa orientació que una anterior església romànica. Unes taules gòtiques que feien de prestatgeria a la sagristia ens diuen que aquest temple anterior va existir. També una pila baptismal possiblement romànica.
Enigmes del pensament medieval: un relleu situat a la façana amb un calvari. S'observen dos àngels: un vestit de centurió romà recollint la sang de Crist amb un calze, i un altre barbut amb una espècie de rosari a les mans. Què simbolitzen, especialment aquest darrer? Alguns elements del relleu -el sol i la lluna, la crucifixió de tres claus- ens fan pensar que és una obra gòtica o com a molt del XVI.
Comunidor o conjurador |
Sisè nivell estratitemporal
Pervivència del pensament pagà: el comunidor o conjurador que, malgrat construït al XVIII, era el recinte on es celebrava una litúrgia clarament pagana. Davant d'una tempesta, els capellans hi realitzaven els "conjurs" per espantar-la i salvar la collita.
Tot això en una sola visita. Sens dubte, l'església de Sant Julià d'Unarre, si no la més bonica, és sens dubte la més interessant i curiosa de la vall. Falta que l'any vinent facin visita guiada a la de Jou, que també promet molt!
Per cert, Unarre, al bell mig de la vall, també mereix una visita pausada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada