El retaule barroc de Sant Pere de Prada sembla haver estat dissenyat per acollir, tres-cents anys més tard, el Festival Pau Casals. A cada racó del retaule hi ha músics, tot el conjunt sembla estar en moviment, en una vibració contínua orquestrada, des de dalt de tot, per la figura del Déu Pare que guaita des d'un medalló.
De nou, un any després, allà hi era escoltant obres de J.S. Bach. Si puc sentir-me feliç i afortunat és, especialment, en moments com aquest. Què puc dir? A qui us prova escoltar Bach sabeu perfectament a què em referisc. El contrapunt: cada instrument fa la seua, però s'entrellaça magistralment amb la resta per crear un tot harmoniós que arriba commoure l'esperit. Com he dit en l'anterior entrada, el concert del diumenge tenia el mateix programa que el concert inaugural del Primer Festival de Música de Prada ara fa 65 anys.
El concert va començar amb una interpretació del sisè dels concerts de Brandenburg, amb dues violes solistes. No em va entusiasmar... Però quan Maciej Lulek i Pierre Amoyal van interpretar els violins solistes del Concert per a 2 violins en D menor BWV 1042, em vaig quedar bocabadat. La sorpresa va augmentar amb la interpretació del violí solista del concert per a violí BWV 1043 per Lulek. Magistral!
El concert va concloure amb la Suite Orquestral N. 1, BWV 1066, tan bella... La Sinfonietta Cracovia Orchestra és un grup de cambra molt bo, sona especialment bé malgrat que faça sonar instruments d'època. En acabant, el se director, Jurek Dybal, es va adreçar al públic en polonès per anunciar el primer bis. Amb dos collons: amb tant xovinistes que són els francesos, ja els hi està bé saber que hi ha altres llengües a Europa. Em feu la impressió que ho feu sense pensar, de tant satisfet com devia sentir-se. El segon bis em va entusiasmar, però no recorde de quin compositor era. Llàstima!
 |
| Final del concert, rebent el reconeixement del públic: cares de satisfacció. |
 |
| L'univers barroc de Sant Pere de Prada |
EN BUSCA DE LA CALA PRONA?
De nou, una jornada de caminar i caminar pel Cap de Creus. De bon de matí, vaig pegar un volt per Llançà i, en acabant, em dirigí al far. Tenia intenció de fer el camí de ronda fins a la Cala Prona i tornar fins al cap... Però no fou una tasca tan fàcil com m'ho havia semblat. Quan s'organitza una excursió, cal informar-se bé abans per no perdre's. Ara bé, la informació que es troba i en la qual ens basem no sempre és certa!
En efecte, el camí de ronda ha estat modificat. Ja no passa pel paratge de Tudela, atès que s'està regenerant. M'estranyava una volta i una altra trobar marques de GR esborrades... Vaig optar per la via fàcil: baixar fins a la Cala Culip camp a través. Allà, la temptació de quedar-me a passar el matí va ser molt gran, és tan bonica!
Al final, vaig trobar el sender, però de nou un maldecap: al desviació cap a la Cala Prona no estava senyalitzada. A més a més, estava en un estat pèssim de conservació degut a l'incendi que hi hagué fa un parell d'anys. La vegetació ha tapat quasi totes les sendes i cal fer un exercici de càbala per endevinar el camí.
Però res és impossible. Quan viu els colors de l'aigua de la Cala s'Arena, se'm va anar la calor que havia passat de sobte. A pocs metres al NE quedava la Cala Prona, que buscava. Feia temps que volia xafar-la: és veritablement paradisíaca!
Camí del Conflent encara vaig parar a Palau-saverdera i a Pau per fer un volt pels seus carrers i contemplar els seus temples romànics. El de Palau-saverdera, dedicat a Sant Joan, paga la pena per la seua capçalera, amb arcuacions llombardes i finestrals cecs que fan recordar l'absis de la Seu d'Urgell. Si pareu a Pau, no deixeu d'apropar-vos a contemplar els detalls escultòrics de la portada de l'església de Sant Martí.
Llançà
 |
| Torre romànica de Llançà, símbol del municipi |
 |
| La Corralassa |
 |
| Façana de Sant Esteve |
 |
| Torre de l'homenatge: finestra romànica. |
Cap de Creus, Cala Culip i paratge de Tudela
 |
| Paisatge lunar |
 |
| Cala Culip des de la vora del far. Espectacular fons marí per fer snorkel! |
 |
| Moments a la Cala Culip. Hi tornaré! |
 |
| Un altre racó de la badia de Culip |
 |
| Paratge de Tudela: prohibit el bany :( |
 |
Al paratge emergeixen les roques més antigues de la península Ibèrica,
modelades per la tramuntana empordanesa. Un paisatge únic! |
 |
| Paratge de Tudela des del mirador |
 |
| Vistes al cap de Cervera |
GR-10, Cala s'Arena i Cala Prona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada