A l'hora convinguda, ja esperava els companys del CEC per començar a pujar cap al refugi d'Amitges, on faríem nit. Des d'Espot veia la vall on hi ha l'estany de Sant Maurici, però no reconeixia cap cim ni fita important. Moria de ganes d'endinsar-m'hi!
 |
| Pont de Capella, a Espot |
 |
| Església de Santa Llogaia |
I a la una ja caminàvem, sota un sol que badava les pedres. Per sort, gran part del camí cap a l'estany transcorre sota l'avetosa. En arribar-hi, ens vam desviar a l'esquerra, cap al refugi d'Ernest Mallafré, on vam dinar a la fresca, vora un riu. Tot seguit, vam resseguir l'estany fins arribar al camí que mena al mirador: una vista realment espaterrant, amb els Encantats presidint el paratge. A tothora, la fressa de l'aigua que queia de la cascada de Ratera, a l'altre costat de l'estany, inundava el paratge.
 |
| Cascada de Ratera |
Una hora més, i vam arribar al refugi. El bosc va deixar pas als prats i a la roca: ja estàvem en l'alta muntanya. Els nostres objectius, els cim de Saboredo i d'Amitges, estaven damunt nostre, vigilats per les agulles d'Amitges.
Al dematí, abans de començar l'ascensió, una grata sorpresa: em trobí al refugi amb l'A., el monitor del curs d'alpinisme que em va ensenyar pràcticament tot el que sé per anar defenent-me a la muntanya. M'agradà molt que fóra ell: té la paciència suficient, explica molt bé les coses i, a més a més, et transmet ganes d'anar provant-te. L'A. es dirigia amb un grup xicotet cap al Pla de la Font, a prop de Son.
Ben contents, doncs, vam començar l'ascensió. Tot un dia de muntanya per davant!
 |
| Pics de Bassiero |
 |
| Estany de Sant Maurici i els Encantats |
 |
| Els Encantats |
 |
El pic més alt, Peguera. Des del refugi, els Encantats (esquerra)
no semblen tan imponents. |
 |
A l'esquerra, Tuc de Saboredo; a la dreta, Amigtes. Enmig,
les agulles d'Amitges, imponents. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada