Comentàvem fa uns dies la M. i jo com moltes xiques lesbianes, que fins i tot viuen en parella, s'han casat i busquen tenir família, mostren ser afins a una ideologia que podríem denominar franquista i feixista, o si més no, feixistoide. Així, a les xarxes socials publiquen i comparteixen enllaços amb contingut d'extrema dreta, li donen al "m'agrada" a notícies sobre Franco, la sacralització de la unitat d'Espanya o el menyspreu als catalans, i aplaudeixen qualsevol opinió que ataque la unitat de la llengua i l'ús del valencià o del català. Per a més inri, moltes d'elles s'han fet guàrdies civils o treballen a l'exèrcit.
Al meu parer, i sense ànim d'ofendre a ningú, aquestes actituds són comparables a la dels gais -capellans o laics- que, dins de l'organització de l'Opus Dei, no paren de propalar arengues contra els homosexuals i els "perills" que suposem per a la societat i la institució familiar, a més de proposar mil i un mètodes de "curació", mentre que durant el seu temps lliure es dediquen a pagar-se xaperos i assistir a prostíbuls gais, de vegades amb diners públics. És ben sabut que qui odia el seu desig, acaba projectant aquest odi a l'objecte que desitja.
En el cas de les lesbianes feixistoides, jo diria que hi ha un intent inconscient d'entrar dins del que en la seua educació ha estat la "normalitat". Són lesbianes, i això transgredeix aquesta normativitat inculcada des del bressol, però es justifiquen o pretenen esmenar aquesta "desviació" tot posant-se del bàndol d'aquells que defensen allò que justament elles transgredeixen. "Sóc lesbiana, sí, però viva España, viva Franco, viva el ejército y puta Cataluña".
"Eso con Franco no pasaba", publiquen al Facebook, i de seguida posen un "m'agrada". Tampoc passava amb Franco que elles pogueren casar-se. Ans al contrari, l'homosexualitat era perseguida i punida amb càstigs físics i penals -fins i tot amb la pena de mort en uns primers temps més repressius de la postguerra-. Aquells a qui riuen les gràcies, continuaran lluitant per tal que elles no puguen dur una vida normal i digna, continuaran veient reprovable que elles gaudisquen dels seus sentiments i de la seua orientació sexual d'una manera lliure i sense por a ser perseguides, i continuen i continuaran veient-les com una anomalia, com a quelcom execrable, fastigós i antinatura.
Com supose que en el seu inconscient continuen veient-se elles malgrat que tapen aquest sentiment de no acceptació d'un feixisme ranci, caduc, esperpèntic i... perfectament risible. I és que en el pack de la normalitat entra fins i tot ser del Madrid!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada