A Àreu, trobareu aquesta placa: un carrer dedicat a un mestre! Si traduïm a un llenguatge més laic això de l'amor al proïsme, ens quedaria el respecte per l'altri. Així doncs, Antoni Batlle intentava transmetre joia, esperança, responsabilitat i respecte.
Hui, a qualsevol escola de Catalunya, Antoni Batlle seria un marcià acabat d'aterrar a la Terra. Els mestres avui somiem amb una placa semblant, però amb uns valors diferents: Fulanito de Tal, mestre educador del nostre país, va treballar en els seus alumnes la llibertat, l'autonomia i la capacitat d'emprendre.
Antoni Batlle tornaria a Àreu a mirar-se el cel mentre es fumaria algun canut. Perplex. Perquè no ens adonem que justament els valors escrits en la pedra són els que ens possibiliten, en algun moment, exercir la nostra llibertat. La resta, són paraules i més paraules que fan de l'alumnat presoners d'una societat fal·laç.
Per cert. Àreu! Un bonic poble al capdamunt de la Vall Ferrera: l'últim, junt amb la Força, que trobarem abans d'endinsar-nos a l'alta muntanya. És de pas obligat per arribar a la Pica d'Estats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada