Els Pallars (2): Solitud i el whatsapp

Gaudeix de la solitud! -m'animava la M. en dir-li que estava voltant pels Pallars. I és que, llevat del parèntesi de l'ascensió a Amitges (que fiu amb un grup del Centre Excursionista), he estat alguns dies completament sol per les valls i els paratges, també solitaris i fins i tot decadents, de les comarques alt-pirinenques. 

La solitud, però, no sempre sembla completa malgrat que ho siga. Sempre ens acompanya un aparell fabulós que ens ajuda a diluir-la: el mòbil. I en el mòbil, l'aplicació del whatsapp que sempre ens permet comunicar-nos amb qui siga i tapar amb un vel aquesta realitat que de vegades es converteix en una sensació pesada.

Ahir, però, em quedí sense l'aplicació. Calia actualitzar-la i la connexió no m'ho permetia. No podia comentar amb ningú allò que veia, ni veure què feia al resta d'amics... Fins que no es deixa de tindre a l'abast, no som conscients de com en som de dependents. Durant la jornada, foren moltes les vegades que vaig agafar el mòbil per veure si tenia algun missatge o per enviar-ne algun. Sensació estranya en no poder-ho fer! Em pregunte quines conseqüències en les nostres relacions té l'existència d'aquest dispositiu electrònic i les seues aplicacions. No parle de conseqüències bones ni dolentes, sinó del fet que ha canviat, i molt, la nostra manera de relacionar-nos i de mantenir-nos en contacte els uns amb els altres.

El meu viatge començà amb una eixida de sol i acabà amb una magnífica posta justament pels mateixos paratges: els camps de blat de la Noguera, tocant amb l'Urgell. L'una durant l'anada, l'altra durant la tornada. És, però, durant el capvespre d'ahir, que em vaig sentir, després d'estar un dia sense contacte amb ningú, el que es diu sol. Ja no hi tenia el whatsapp per disfressar aquesta realitat. Però no per això, em sentí malament: més aviat, tenia una estranya sensació de benestar.

Felicitat, potser?

SOL IXENT, EL PRINCIPI DE L'ESCAPADA 

Colors de l'alba

SOL PONENT, FINALITZANT EL VIATGE

Colors del capvespre