A la Vall Ferrera estant, vaig ascendir la pista que porta cap a les Bordes de Virós, porta d'entrada al bosc homònim. De les tres rutes que s'hi proposen al panell explicatiu del paratge vaig triar la més curta: la que mena fins al Pla de Buiro, on hi ha les Bordes del mateix nom i la capella romànica de Santes Creus, i torna a les Bordes de Virós pel mirador de les Fargues. Fou, per a mi, un dels moments més màgics d'aquesta escapada.
El bosc de Virós és tot un miracle de la natura: la massa forestal s'ha recuperat al llarg del darrer segle. Abans, havia estat utilitzada per al carboneig i, abans d'això, el paratge havia estat un dels llocs on s'extreia el ferro. Ara, però, el bosc mostra el seu màxim esplendor, i ha esdevingut un lloc amb una rica biodiversitat. De fet, és a Virós on hi ha l'única fageda del Pallars. El sistema d'extracció de fusta -encara se n'extrau-, és del tot sostenible i respecta el ritme de regeneració del bosc. Tota una lliçó de com poden canviar les coses a millor.
Menter caminava, als pocs minuts de llegir aquesta informació que us he escrit, em va venir un sentiment de gratitud a la natura: per molt que la maltractem, alguna força estranya fa que la vida continue el seu camí. Un bosc arrasat, torna a ser dens i frondós; un riu mort, torna a estar poblat de peixos, algues i amfibis; sempre tenim aire net i aigua per poder viure... No sé si és aquesta força, que al capdavall ens permet estar vius malgrat el nostre menyspreu pel planeta, la que podríem associar amb allò que diuen "misericòrdia divina". Perquè deixant de banda els rotllos dels pecats i les faltes, el ben cert és que el planeta sempre ens acull pacientment. Fins que es canse de nosaltres, que tot té un límit!
 |
| Bordes de Virós |
 |
| Capella preromànica de Sant Lliser |
 |
| Els faigs van fent acte de presència entre pins, avets i bedolls. |
 |
| Bordes de Buiro: esglesiola de Santes Creus, romànica |
 |
| La fageda del bosc de Virós |
 |
| Vall Ferrera des del mirador de les Fargues: Ainet de Besan i Alins |
 |
| Poble Vell i Poble Nou d'Ainet de Besan. |
La Vall Ferrera és, tota ella, un espectacle. Paga molt la pena parar-s'hi, passejar pels seus poblets i conèixer els paratges que la converteixen en una de les valls més boniques del Pirineu. Com totes els valls del Pirineu, que són sempre una de les més boniques.
ALINS
 |
| Torre de les Bruixes, usada com a colomer |
 |
| Aquesta creu de terme és interessantíssima! |
 |
| La part de darrere sembla quasi una caricatura. |
ARAÓS
DE NOU, ÀREU
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada