Els Pallars (16): anunciant un canvi d'època

Tornem a Santa Maria de Mur. Al post dedicat a les petjades de la guerra per les comarques pallareses hem parlat de l'aparició de Caín i Abel a les pintures murals de l'església, que feien referència a la guerra fratricida entre els comtes del Pallars Jussà i del Pallars Sobirà, una vegada el Pallars va ser dividit en dos comtats diferents entre els seus fills per Sunyer I.

Tornant a les pintures, hi ha un altre detall molt curiós. En la part del segon nivell, a sota del Pantocràtor, hi ha representat l'apostolat. Els apòstols que ens miren de front, situats al centre de l'absis, mantenen el típic gest hieràtic del romànic, i ensenyen llurs atributs, tot fent un gest de benedicció a l'observador. No obstant, a banda i a banda de les finestres laterals, hi ha representats la resta d'apòstols: si mirem l'absis de front, gairebé no els apreciem, però si ens desplacem a dreta i esquerra podrem veure que la seua actitud és del tot diferent a la dels seus companys. Els apòstols representats a les parts laterals estan xarrant entre ells. 

Aquest detall permet, en primer lloc, relacionar l'autor de les pintures amb els mestres del Rosselló. Però també permet albirar un canvi d'època. I és que en els moments de transició entre un estil artístic i d'altre podem observar certes concessions en les produccions artístiques que trenquen la norma i anuncien una nova visió de l'art i de la societat. 

Els huit apòstols que no miren de front la nau de l'església aprofiten que no són massa visibles per trencar la norma i enraonar. Fan ús de la Paraula: estableixen un diàleg, que forma part del diàleg continu que ens fa avançar i millorar com a societat i com a éssers humans que ens relacionem amb els altres i amb el món. El detall m'ha encantat.

Hem de dir que les pintures que hi ha hui a Santa Maria de Mur són una rèplica fotogràfica de l'original, que es troba al Museum of Fine Arts de Boston. Aquestes pintures foren les primeres de Catalunya que foren arrencades del lloc que havien ocupat durant segles amb la tècnica anomenada strappo. Ara bé, qui les va fer arrencar per comprar-les i endur-se-les, amb el permís del clergat, fou un col·leccionista estranger. Aquest fet va fer que la Mancomunitat de Catalunya anara de seguida per feina per evitar que la resta de pintures murals romàniques acabaren de la mateixa manera: fou així com va nàixer la fantàstica col·lecció d'art romànic del MNAC.

A Mur també s'ha refet el claustre, que guarda uns capitells bellíssims i molt curiosos. Paga molt la pena de fer la visita guiada entre els murs d'aquesta gairebé mil·lenària edificació.

Santa Maria des del Castell de Mur

Nau central de l'església

Pantocràtor i els Tetramorfs

Galeria del claustre. Només són originals alguns capitells i columnes.

Un atlant aguanta l'arcada (esquerra). Capitell amb els arcàngels (dreta).

Àligues i altres bestioles.

Les arcuacions llombardes segueixen una sèrie de 2-3-3-3-2