La Praga gòtica

“Ara que tant es debat sobre els límits d’Europa, jo vull explicar quina és l’Europa que considere vertaderament meua, aquella on em trobe a casa. Diguem que és l’Europa del gòtic, o més exactament l’Europa on hi ha esglésies gòtiques, a l’oest d’una ratlla que va des dels països bàltics fins a Croàcia i el sud d’Itàlia. Quan vostès viatgen i vegen l’arquitectura gòtica que ens és tan familiar, poden estar segurs que en aquell país també ens són familiars altres coses: allà hi ha hagut universitats antigues, renaixement, il·lustració, alguna forma de consells urbans autònoms, associacions de mercaders i molts llibres en llatí. Després hi ha hagut un poc o un molt de democràcia, molts llibres en la llengua del país, i algunes coses més que ací no caben”. 

Així s’expressa Joan Francesc Mira sobre Europa, enmig d’un debat, ara ja proppassat, en què es discutia la conveniència, o no, que Turquia ingressara a la Unió Europea. Praga queda ben a prop dels límits d’aquesta línia imaginària que separa l’Europa del gòtic dels eslaus orientals: a prop, però a la banda occidental. Hem parlat de la Catedral de Sant Vit, començada per un arquitecte francès, i de l’Antiga Nova Sinagoga, edificis de tradició gòtica. Però també les altres dues construccions emblemàtiques de la ciutat són gòtiques: l’església de Tyn i el pont de Carles amb les seues torres. També ho són la torre i l’edifici de l’antic ajuntament, en part assolat pels nazis, la torre de la Pólvora, el convent de Santa Agnès de Bohèmia o l’antiga universitat: el Carolinum conserva encara una magnífica finestra-mirador del segle XIV, que formava part de l’antic recinte universitari medieval. 

Així doncs, els meus darrers passejos per la ciutat antiga em van portar cap alguns d’aquests edificis, començant per la torre del pont de la Ciutat Antiga. El passeig va acabar al convent de Santa Agnès, restaurat al llarg del segle XX i que em va sorprendre per la quantitat d’obres mestres de la pintura gòtica de Bohèmia que guarda: des de la Madona de Vysehrad o de Most, a l’estil sublim del gòtic internacional dels altars de Vyssí Brod o Trebon. L’exposició permanent acaba a una sala on es poden contemplar uns magnífics gravats sobre la Passió de Cranach el Vell i els gravats sobre l’Apocalipsi de Durer. 

I és que, si bé la “capa” barroca de Praga és molt més gruixuda que la de València i és la que actualment li dóna a la ciutat el seu caràcter (durant el passeig vaig topar també amb Sant Jaume, Sant Gal o Sant Gil, amb una esplèndida escenografia barroca totes elles), Praga encara mostra al visitant la pertinença a aquesta Europa del gòtic, és a dir, la pertinença a l’occident europeu.

BAIXANT A CIUTAT VELLA PEL PARC DE PETRIN

La torre del Pont de Ciutat Vella, de bon matí,
gaudeix d'una treva per part dels turistes...

 SANT GIL, DELS PREDICADORS

Al fresc de la volta, frares predicadors contra els
heretges i infidels

AJUNTAMENT

ESGLÉSIA DE TYN

Un dels millors orgues de Praga

 SANT JAUME

CAROLINUM

Enfront mateix, el Teatre dels Estats, on es va estrenar el
Don Giovanni de Mozart

SANT GAL

ASCENSIÓ A LA TORRE DEL PONT DE CIUTAT VELLA

Sant Francesc

El Salvador, en primer pla

CONVENT DE SANTA AGNÈS DE BOHÈMIA: MUSEU D'ART GÒTIC DE BOHÈMIA

Capitell amb els retrats dels primers reis de Bohèmia

EXPOSICIÓ: ALGUNES SORPRESES

Descoberta dels mestres de l'altar de Trebon i de Vyssí, així com els gravats de l'Apocalipsi de Durer i una exquisida iconografia de la Mare de Déu amb influències italianitzants i bizantines.

Crucifixió del mestre de l'altar de Vyssí

Anunciació - Altar de Vyssí

Mestre de Trebon: oració a l'hort
de les Oliveres

Mare de Déu de Krumlov

Durer: escenes de l'Apocalipsi

Mare de Déu de Vysehrad

Mare de Déu de Zbraslav

Mare de Déu de Lnare

Mare de Déu procedent de Sant Vit

Mare de Déu de Svojsin

Mare de Déu de Roudnika

Mare de Déu de Most