Capvespre amb banda sonora

De tant en tant en Diego Ramon venia a l’aula amb una ràdio-cassette i una cinta: aqueix dia sabies que tocava audició. I un d’aqueixos dies ens va fer escoltar el poema simfònic d’Smetana dedicat al riu Moldava. Recorde que seguíem l’audició, que va il·lustrant les diferents parts i etapes que va travessant el curs d’aigua, amb l’ajuda d’un petit esquema manuscrit: avui el titlaríem d’una mica cutre, però llavors no feia falta més. I recorde que vaig quedar encantat d’aquella música i de les explicacions que Diego ens va fer sobre la llavors Txecoslovàquia, sobre Praga i sobre Smetana. 

Supose que va ser llavors quan Praga va quedar dins del meu imaginari, i que sempre que m’ha sorgit l’oportunitat de llegir-ne alguna cosa ho haja fet. Per això pense que ha estat un d’aquests llocs que en realitat sempre has conegut: a través de al música i a través dels llibres, i tot per culpa d’un mestre “transmissor” que ens “obligà” a escoltar a tots la mateixa audició. 

Hui en dia les tecnologies ens donen moltes més possibilitats que les que ens oferien aquella ràdio-cassette i aquell dibuixet manuscrit del riu Moldava, però el marc epistemològic en què es mou l’escola, reduït a extrems alarmants, ha fet que experiències com aquella siguen rares en “l’escola del segle XXI”: en quin lloc alumnes de primària escolten el Moldava d’Smetana, senten parlar de Praga, de la seua història i dels seus tresors? 

En això pensava el meu primer capvespre a ciutat, en què vaig fer rumb a la Rozhledna o Torre d’Observació, que imita la torre Eiffel i que fou construïda usant antigues vies de ferrocarril. Només fa una cinquena part de l’alçada de la torre Eiffel original, però en estar situada al capdamunt de Petrin s’hi tenen unes vistes espectaculars sobre la ciutat. 

La ciutat, la posta de sol, el riu i Smetana. Perquè la tecnologia permet hui posar banda sonora a moments especials sense la necessitat de dur al damunt aparells aparatosos. La plataforma de la torre estava plena de gent, però baixant per l’escala podies trobar llocs on estar tranquil i contemplar aquell fabulós espectacle.

Rumb a la torre em trobí això. M'encanta!