A les sis tanquen tots els llocs turístics de Praga, excepte les torres. És el moment en què aprofitava per badoquejar pels carrers. El vespre del dia que aní a Kutná Hora les passes em van dur cap al cor comercial de la Ciutat Antiga: Celetná, el carrer major del barri vell, Na Prikope i Václavské námestí, avinguda que acaba a l’imponent edifici del Museu Nacional Txec. Per allà anava jo ensopegant amb la gent tot observant-ho tot: des dels edificis modernistes i eclèctics fins a les botigues i parades de menjar. Malauradament, aquestes darreres eren clons de les que la globalització ha portat a totes les ciutats del món.
Durant la passejada havia trobat un xicotet oasi de tranquil·litat, i allà vaig anar a sopar. La tronada havia deixat el fred, però el vaig suportar ben pagat. I en acabant, vaig aprofitar per ascendir al capdamunt de la Torre de la Pólvora: un bellíssim panorama sobre la ciutat durant el capvespre.
El tramvia 15 em va dur fins al funicular, i el funicular, al capdamunt de Petrin. I no ho he comentat fins ara, però... Algú sap com vam permetre que ens arrabassaren els tramvies de les nostres ciutats? Són tan pràctics, segurs i nets que, si més no, em sorprèn que tinguen enemics declarats... A Praga, també a Viena, li donen un encant especial i faciliten molt la vida de tothom! A Barcelona, no sé si aconseguirem algun dia unir per la Diagonal els dos tramvies solitaris amb què comptem... Certs cercles de poder el veuen un obstacle a la “mobilitat”. A la seua mobilitat amb cotxe particular, és clar.
TORRE DE LA PÓLVORA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada