A Europa central, en juliol, el capvespre, si fa no fa, esdevé a la mateixa hora que a la costa mediterrània... Però es fa de dia a les cinc del matí: és el que té viure en un planeta esfèric. A qui se li ocorre! I en la meua habitació de règim soviètic la llum reflectida a les parets blanquíssimes ja gairebé m’enlluernava. Per a què estar-se al llit?
A les set ja havia travessat el parc de Petrin i ja era a la vora del monestir Strahov, el primer lloc que tenia intenció de visitar. Fins les nou no obrien la gran biblioteca del monestir, que era el que m’interessava, i tot romania encara desert. Però a la plaça que hi ha a la vora, Pohorelec, hi havia un bar obert amb una noia asseguda a la porta: semblava estar esperant-me! Era el moment de desdejunar-se. Cap a les vuit un monjo trapense baixava Úvoz avall, des d’on es contempla una vista de la ciutat que val la pena: l’estampa, ben curiosa.
Strahov és el monestir més antic de Bohèmia, i en ell hi ha una de les biblioteques més extenses i belles del país. La col·lecció va iniciar-se fa 800 anys, però es va enriquir amb l’exclaustració ordenada per l’emperador Josep II amb fons d’altres monestirs, ja que Strahov no va ser clausurat perquè va al·legar que era una institució educativa. Els llibres es distribueixen en dues sales barroques: la filosòfica i la teològica, dels arquitectes Pilliardi i Orsi, respectivament. Al corredor que hi ha entre ambdues es poden contemplar part del fons de llibres i una col·lecció de curiositats on abunden restes d’animals marins.
Després d’allò, vaig dirigir els meus passos fins a dues fites del viatge inspirades en el llibre del qual parlí fa un temps: “Por los siglos de los siglos”, un treball fotogràfic sobre una selecció de les esglésies més belles d’Europa. I de Praga n’apareixen tres al llibre: l’església del convent del Loreto, Sant Nicolau en Malá Strana i la catedral de Sant Vit. La primera forma part d’un complex d’edificis construïts entre els segles XVII i XVIII en el context de la Contrareforma, entre els quals hi ha una reproducció de la (suposada) casa de la Mare de Déu, la Santa Casa, bastida per Giovanni Battista Orsi en 1626. El convent guarda un important tresor amb valuosíssims objectes litúrgics.
Del Loreto es pot baixar a Sant Nicolau per Nerudova, amb les seues cases i els emblemes de les façanes que fan referència als oficis i costums d’aquells que les ocupaven en el passat: ben curiosa és la casa presidida per tres violins, on havia viscut una nissaga de luthiers. De Sant Nicolau només cal dir que és grandiosa. En la construcció d’aquesta església, sens dubte la més bonica de Praga, intervingueren Dientzenhofer i el seu fill, i pintors i escultors com Platzer, Pozza o Prachner.
A la plaça de Malá Strana una paradeta de menjar ràpid, l’ombra d’un arbre i unes cadires. I de camí al castell, Sant Tomàs i el palau Wallenstein, seu del senat txec, i els seus jardins. És curiosa la forma amb què començaven la missa a Sant Tomàs: cantant la cançó de “Rossinyol que vas a França”. El cor hauria de comptar amb què sempre pot haver algú que se n’adone que no és una cançó litúrgica malgrat que ningú més n’entenga la lletra...
ESMORZAR I MONESTIR D'STRAHOV
 |
| Sala Filosòfica |
 |
| Mapa simbòlic d'Europa - Veleslavín, 1592 |
 |
| Registre de pagaments de tributs al monestir, 1410 |
 |
| Sala Teològica |
 |
| Evangeliari d'Strahov, segle IX |
 |
| Reproducció de les pintures de la cripta de l'església |
A SANT NICOLAU PER NERUDOVA
SANT NICOLAU
 |
| Judici Final a la capella del Santíssim |
PLAÇA DE MALÀ STRANA: RUMB AL CASTELL DE PRAGA
SANT TOMÀS
AL PALAU WALLENSTEIN
 |
| Les pintures de la lògia il·lustren episodis de la guerra de Troia |
CAP A LES ESCALES DEL CASTELL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada