La veritat és que entre Praga i Dresden no sé amb quina ciutat em quedaria...Dresden té una història ben trista i avui, després de la reconstrucció, potser només és una ombra del que va ser, però la veritat és que li vaig trobar un encant especial... Praga, senzillament, és meravellosa: allà on mires, t’emociones!
Ara, hi ha un episodi de finals de la 2a Guerra Mundial que uneix les dues ciutats. Els Aliats van decidir bombardejar i destruir la ciutat barroca de Dresden i, durant aquella nit fatídica, uns aviadors americans van començar també a bombardejar el sud de Praga: pensaven que eren a la ciutat de l’Elba. Supose que en veure’s sols van caure en el compte que no devien estar bombardejant l’objectiu marcat, però llavors part de la Ciutat Nova ja cremava.
Aquesta és la raó per la qual alguns racons d’aquesta zona de ciutat tenen un aspecte més aviat “soviètic”. Allà hi ha el Palau de Congressos o de Cultura, construït durant l’època comunista, per exemple. També hi ha el convent d’Emaús, un complex monàstic gòtic des d’on es controlaven els accessos al Moldava. El convent va ser assolat durant aquell bombardeig erràtic, però ha estat reconstruït: el més curiós és que les torres gòtiques de la façana de ponent de l’església, ruïnoses, van ser enderrocades i substituïdes per una de les icones de l’arquitectura contemporània de la ciutat. Així, una curiosa construcció, que recorda a dues veles superposades, imita les agulles gòtiques. Està bastida amb formigó i coberta amb pa d’or.
El passeig cap a aquesta zona de la ciutat em va permetre també visitar l’edifici “Fred i Ginger”, una altra de les icones de l’arquitectura contemporània praguesa i l’església dels Sants Ciril i Metodi, on es van amagar els set dissidents txecs que van assassinar Heydrich durant el període de l’ocupació alemanya. A la cripta hi ha el Monument Nacional a les Víctimes del Terror Heydrich, però malauradament ja era tancada a aqueixes hores.
Un passeig que sempre recordaré associat a una gran sensació de cansament... però també de satisfacció! Per sort, el funicular em deixaria ben a prop de la residència. Abans, però, un bell capvespre a la vora del riu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada