aNDRòMiNa: On els passos em porten

26 d’agost del 2018

On els passos em porten

Gran troballa!

Darrera tarda a Viena. Arribe a la Westbahnhof des de Melk i improvise on anar: a la vora queda al casa de Haydn, i allà que vaig... Tancada! Oh, gran catàstrofe. Agafe el metro fins a la Volksoper amb la intenció de visitar el palau Liechtenstein... Tancat! Oh, gran calamitat! Els jardins, però, són un gran regal per combatre la calor. D’allà passege fins a l’antic hospital: esperava un recinte semblant al de Barcelona o València, però em trobe amb un munt d’edificis anodins i unes places interiors sense cap encant i desertes a aqueixes hores... Els passos m’apropen a l’església Votiva: tancada! Oh, gran desastre! Caldrà tornar-hi l’endemà. A la vora veig, però, que queda la casa de Freud. Interessantíssima! El barri on està és ple de botiguetes i restaurants, malauradament tancats (és diumenge) però tot i així respire un encant especial pels carrers: Servitengasse, Grünentor, Schlickplatz... Des d’allà agafe el metro fins a la Karlplatz i m’endinse en la gentada que sempre hi ha pel Ring. Operngasse, Kärntnerstraβe, Neumarkt... I em trobe als caputxins i amb la cripta imperial: gran sorpresa! Els monuments funeraris dels emperadors, especialment el de Carles VI i la seva esposa i els de la resta del segle XVIII, pal·lien en part les catàstrofes viscudes durant el passeig... (Mode irònic).

Viena calia acomiadar-la a la Musikverein. Cada any és la protagonista del dinar de cap d’any: allà estem tots, atents a la música i a les imatges que la realització de la retransmissió del concert de cap d’any ha preparat i que ens mostren Viena, el Danubi i els edificis del Hofburg. Tinc la sort que justament aquest meu últim diumenge a Viena se celebra un festival d’orquestres de joves i infantils: m’estalvie un bon dineral en l’entrada (diàriament hi ha els concerts dedicats a Mozart) i el nivell i qualitat del programa em sorprèn gratament. Especialment la Ying Wa Primary School Symphonic Orchestra, una orquestra de nens de primària que desperta l’admiració del públic. Quin mètode deuen seguir aquests nanos? El mètode lliure, el del nen com a centre de l’aprenentatge o deuen fer el pino-puente en espais de lliure circulació? Sospite, però, que deuen estudiar amb el mètode raca-raca, estudia hoy y estudiarás también mañana. Ni se’ls veu infeliços, ni tarats ni frustrats. En canvi, la qualitat de la interpretació que fan de Txaikovski i Prokofiev arranca les ovacions del públic. Són una mostra de que paga la pena donar sempre el millor d’u mateix i que és justament això el que hem d’exigir a qualsevol alumne, en qualsevol context i en qualsevol lloc.

El concert dura... vora 3 hores! I acaba amb un regal: la marxa Radetsky interpretada per vàries orquestres participants. Emocionant, emotiu... I amb aquest regal me’n torne a la que ha estat la meua casa aqueixos dies: de nou el tramvia, del qual estic enamorat!