Pels segles dels segles (3): Kutná Hora

Txèquia té un munt de poblets i indrets que paga la pena visitar, però d’entre ells sobreïx l’antiga ciutat minera de Kutná Hora. Durant l’Edat Mitjana va arribar a competir amb Praga en importància, però les guerres husites i la Guerra dels Trenta Anys van minvar la importància de la ciutat. Del seu esplendor han quedat un munt de testimonis: començant per l’església de Santa Bàrbara, que per ella mateixa ja mereix l’escapada, fins a l’ossera del cementeri de Sedlec. El casc antic està ple de racons preciosos amb fonts, palaus amb magnífiques portades, i esglésies com la de Sant Pere, la més antiga de la ciutat, o la de Sant Joan Nepomucé, una joieta rococó emprada com a magatzem durant el període comunista i recentment restaurada. I el que és més important: a Kutná Hora no es respira per a res l’ambient turístic de Praga. És, contràriament, una ciutat tranquil·la, amb carrers més aviat solitaris. 

Santa Bàrbara és un temple que també apareix al meu llibre de capçalera, Por los siglos de los siglos... A mi, personalment, l’església em va deixar bocabadat: des de l’exterior no s’endevina les sensacions que ofereix quan hi entres... L’altura de la volta, obra de Benedikt Ried, el mateix arquitecte que bastí el saló Vladislav de l’antic palau reial del castell de Praga. 

A Sedlec s’alçava un dels monestirs més rics i antics de Bohèmia, que va patir nombroses destruccions al llarg de la història. L’actual catedral de Sedlec és resultat de la reconstrucció que de l’antiga església monacal es va fer durant el segle XIX: si bé es va respectar el primitiu estil gòtic de la construcció, que havia estat anys i panys abandonada i ruïnosa, es van introduir alguns elements barrocs, com cúpules i columnes toscanes a les naus laterals. El resultat va ser el que els txecs anomenen “el gòtic barroc”, que ha fet que el temple meresca el reconeixement de la UNESCO com a patrimoni de la Humanitat. 

Però el més curiós de Sedlec és, sens dubte, l’ossera del cementeri: tota l’ornamentació està feta amb restes humanes, des de la imitació de les nervadures de la volta fins als llums. L’ossera conté quatre piràmides construïdes amb milers d’ossos humans, rematades amb una gran corona que simbolitza la victòria de Crist sobre la mort. És curiós com resulten d’atraients aquests indrets, malgrat que desterrem la mort del nostre dia a dia i la convertim en un tabú. Potser tots tinguem la necessitat de mirar una calavera i dir allò de “ser o no ser, aquesta és la qüestió”. 

De Kutná Hora guardaré molts records, entre ells la curiosa espera a l’autobús: els veïns anaven desfilant, cadascú amb les seues excentricitats. I de tornada a Praga m’esperava el que durant l’estiu és tot un regal: la pluja! Em va pillar en un dels indrets més suggeridors de la ciutat: el cementeri jueu. 

El dia va estar presidit, doncs, per la mort vigilant... Tic-tac, tic-tac, tic-tac...!

BADOQUEJANT UN POC PELS CARRERS

SANT JAUME, AMB LA TORRE DE 82 m D'ALTURA

 

Arreu, picades d'ullet a l'origen de la riquesa de l'urbs

SANT JOAN NEPOMUCÉ

CAP A SANTA BÀRBARA

De nou, un miner

Verge gòtica, l'escultura més antiga del temple

La vida a la mina

Canvistes

L'orgue des de les tribunes.

Tots els gablets del cor són diferents!

CATEDRAL DE SEDLEC

Ací s'entén la funció del trifori, absent

Relíquies des Sant Vicent Màrtir... Molt curiós! I nosaltres
buscant-lo al subsòl de la Roqueta!

Solucions arquitectòniques del "gòtic barroc".

Exposició d'icones a la golfa

CEMENTERI I OSSERA DE SEDLEC

Aquests tingueren una mort violenta durant la guerra contra els husites.

DE NOU  A PRAGA