Vysehrad va ser, junt al castell de Praga, seu del poder reial de Bohèmia, si bé la fortalesa va patir nombroses destruccions al llarg de la Història. Segons la llegenda, va ser des de Vysehrad que la princesa Libuse va tenir la visió de la futura ciutat daurada de Praga, si bé l’arqueologia ha desmentit aquesta història: pel que es veu, l’assentament de Vysehrad és posterior al del castell de Praga. Això no va ser impediment per a què els romàntics idealitzaren el lloc: Smetana i Mendelssohn li van dedicar llurs òperes, i durant el segle XIX les diferents construccions del turó van ser reconstruïdes i dignificades. Avui és un immens parc amb vistes espectaculars sobre Praga, el principal atractiu del qual fou per a mi el seu cementeri. Allà descansen Dvorák i Smetana, entre d’altres prohoms txecs, i tot ell és un museu d’escultura dels segles XIX i XX: s’hi poden trobar exemples de la major part d’estils d’aquestes centúries. Passejar per Vysehrad és passejar, doncs, per segles d’història de la República Txeca.
I d’allà el tramvia em va dur a la porta de l’església del Salvador: durant el juliol se celebra el Bach for all Festival de Praga i vaig aprofitar l’ocasió per escoltar una Missa Brevis del mestre de Leipzig. I, en acabant, havia arribat el moment de fer l’últim passeig per ciutat: vaig travessar per darrer cop el pont de Carles cap a Malá Strana i el funicular de Petrin... Però abans vaig aprofitar per ascendir a una última torre, la de Sant Nicolau, que durant anys va ser el punt de vigilància dels bombers: encara s’hi conserven els habitatges on vivien els vigies i els campaners. En acabant, sopí a una de les cerveseries més antigues de la ciutat: U Glaubicu, als peus mateix de la torre. Bon menjar a bon preu.
La veritat és que Praga m’ha enamorat! Em sabia malament haver de marxar, però al sendemà una nova destinació m’esperava: Àustria!
FORTIFICACIÓ I CEMENTERI DE VYSEHRAD
 |
| Església neogòtica de Sant Pere i Sant Pau |
 |
Tomba de l'escriptor de qui Pablo Neruda, en realitat
Neftalí Ricardo Reyes Basualto, va prendre el pseudònim. |
 |
| Gran moment! |
 |
| El cementeri és un autèntic museu d'escultura: n'hi ha de totes les èpoques! |
 |
| Detalls de la façana de Sant Pere i Sant Pau |
 |
| Emaús des de Vysehrad |
CONCERT A L'ESGLÉSIA DEL SALVADOR
 |
| Els músics a la tribuna de cor |
 |
| En restauració. L'església forma part del complex del Clementinum. |
CAP A LA TORRE DE SANT NICOLAU
 |
La torre conserva els habitatges dels guardes contra incendis
i del campaner. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada