Del barri jueu de Praga només queden dempeus l’antic ajuntament, sis sinagogues i el famós cementeri. La resta del barri, però, va ser enderrocat: malgrat la Patent de Tolerància dictada per l’emperador Josep II el 1781 (el barri, de fet, va prendre el nom de l’emperador en agraïment d’aquesta mesura) i la fi de les lleis segregacionistes esdevinguda el 1848, el barri va patir les conseqüències de la marginació i la zona mai no es va sanejar ni renovar urbanísticament. Així doncs, el que avui contemplem és el típic urbanisme de finals del segle XIX, amb grans edificis historicistes, modernistes i eclèctics que li donen una personalitat força marcada a la zona.
Això no és, però, quelcom que li tregui l’encant a Josefov. Les sis sinagogues conservades són una autèntica joia i un testimoni viu de segles de vida d’una de les comunitats jueves més grans, antigues i vives d’Europa. En destacaria dues: l’Antiga Nova Sinagoga, que possiblement siga la sinagoga més antiga d’Europa, d’un estil gòtic emparentat amb el veí convent de Sant Agnès de Bohèmia; i la Sinagoga Espanyola, construïda pels sefardites i que és, amb seguretat, la més bonica d’Europa: la seua decoració està inspirada en la tradició andalusina i és un testimoni del vincle que els jueus expulsats de la península han mantingut amb la terra que un dia els va acollir durant segles. En el cor del barri, però, hi ha amuntegades les vora 12.000 làpides: es creu que el cementeri jueu allotja més de 100.000 enterraments i és, sens dubte, el més interessant de Josefov. Al cementeri s’accedeix per la sinagoga Pinkas, que actualment és un monument en honor als més de 77.000 jueus txecs assassinats durant la Shoà: a les parets hi ha escrits el nom de tots ells, així com la data de naixement i de mort als camps de concentració.
El fet que el llegat jueu de Josefov es salvara durant l’ocupació nazi de Txèquia i Eslovàquia es va deure a la voluntat del Führer de fer d’ell un record a la “raça jueva extinta”. Per sort, els assassins no van eixir-se’n del tot amb la seua: no hi ha cap raça extinta, i la comunitat jueva de Praga, malgrat que va ser assassinada en la seua major part, no va desaparèixer del tot.
La història de la qual són testimonis els tresors de Josefov, la bellesa de l’arquitectura de les sinagogues i l’encant de l’antic cementeri fan d’aquest barri un dels llocs de visita obligada a Praga!
SINAGOGA PINKAS I CEMENTERI
A la sinagoga Pinkas hi ha escrits els noms de tots els jueus txecs deportats i assassinats als camps d'extermini, així com la seva data de naixement i la data aproximada de la seua mort. És, doncs, un lloc per a la memòria.
SINAGOGA ESPANYOLA
Construïda en un estil que imita l'arquitectura d'Al-Àndalus. Era freqüentada pels sefardites txecs.
La sinagoga espanyola custodia un gran fons de documentació sobre la vida dels jueus de Praga. |
VELLA NOVA SINAGOGA
Es tracta, possiblement, de la sinagoga més antiga d'Europa. D'estil gòtic, els seus constructors foren amb seguretat els qui van bastir també el proper convent de Santa Agnès de Bohèmia.
L'Arbre de la Vida, al timpà de la porta de la sala d'hòmens. |
EDIFICI RITUAL
Amb una exposició que il·lustra els rituals funeraris dels jueus de la ciutat.
SINAGOGA KLAUSEN
D'estil barroc.
SINAGOGA MAISEL
Neogòtica.
S'hi poden contemplar diferents manuscrits il·luminats i objectes de culte. A la imatge, el somni de Jacob i el rei David. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada