Pluja i estudi: aquestes han estat les causes que enguany la meua habitual marató «openhausenca» haja quedat reduïda a un «miniopenhauset». Però tot i així, no he pogut resistir la temptació d'eixir fora al carrer, passejar i conèixer una mica més Barcelona.
La primera visita, de les quatre que he fet, fou a Ca la Dona, la seu de multitud d'organitzacions i col·lectius feministes que hi ha a Ciutat Vella. L'edifici on es troba és una successió de capes, a mode de ceba, que van des del segle XIII fins al XXI, sense comptar que una de les seues parets mitgeres es recolza sobre els arcs de l'antic aqüeducte romà de Barcino... Més de set-cents anys d'història en què l'edifici va passar de ser un hostal medieval (estava ubicat vora la murada romana, a l'anomenada Vilanova dels Arcs), la seu del primer Estudi General dependent del Consell de Cent, i, posteriorment, un palau, una escola i un edifici d'habitatges que va acabar amenaçant ruïna. Al segle XVIII s'obrí, al seu interior, un jardí elevat, típic d'aquesta època, que suposà un dels primers espais verds d'una ciutat que començava a mostrar símptomes d'asfíxia intramurs. El jardí s'ha mantingut i es visible des del carrer, tot i que l'accés es troba al casal de la joventut que hi ha al darrere, a la plaça d'Isidre Nonell.
D'allà no es triga molt en arribar a la casa Adret, al cor de l'antic call major. Aquest casalot gòtic va pertànyer abans dels atacs al call, a Astruc Isaac Adret de Cervera, que tenia una fortuna suficient com per mantenir casal tant a la capital com a la capital de la Segarra. Els finestrals del primer pis van ser obra de Florensa (anys cinquanta) i l'escala d'honor s'evoca a través d'una de nova creació, feta de forja. No obstant això, són molts els elements originals del casalot, com les finestres romàniques del segon pis o la metzutzà de l'entrada d'un dels habitatges en què es va compartimentar l'edifici: és possiblement l'únic original que hi ha encara al call. L'edifici va ser fins fa ben poc un habitatge particular, però actualment acull la seu de l'organització de divulgació de la cultura jueva anomenada «Mozaika». Interessant!
Diumenge de matí va ser el torn de la quadra on el cos muntat de la guàrdia urbana cuida i entrena els seus cavalls: quin goig de veure aquells animals tan ben cuidats! L'edifici era l'antiga sala de màquines de l'exposició de 1888, i va ser mutilat per tal d'obrir el carrer Wellington: la façana que hi dóna és posterior, i només es conserva la que dona a la part del zoo.
I d'allà, el tramvia em va portar al Poblenou: m'encanta l'arquitectura industrial d'aquesta ciutat. Vaig triar Ca l'Alier, antiga fàbrica que s'ha restaurat i rehabilitat per convertir-se en el centre d'innovació urbana: des d'ací es plantejaran els problemes de l'urbs i es proposaran solucions tot implicant l'ajuntament, les universitats, les empreses i els propis veïns. La rehabilitació de l'edifici ha guanyat el premi LEEDS Platinum d'eficiència energètica, i va ser tota una experiència explicar del propi arquitecte tots els detalls i el procés que ha dut al resultat final. Malauradament, només es conserva un terç de l'antiga fàbrica i molts dels seus elements han hagut de ser refets, com les voltes catalanes d'una de les seues naus... Sabíeu que ja no queden mestres d'obra capaços de construir-ne?
Open House!
IN ITINERE
 |
| Un dels pocs habitatges gòtics originals de la ciutat, vora la plaça de Sant Agustí el Vell. |
CA LA DONA
IN ITINERE
CASA ADRET
IN ITINERE
 |
| Mordor: la torre de Sauron. |
QUADRA DE LA GUÀRDIA URBANA
IN ITINERE: ESGLÉSIA DEL SAGRAT COR
CA L'ALIER
IN ITINERE, I FI
