 |
| Troche |
«La por, igual com comentaves fa un momentet, és que les emocions menegen el món. I clar, és normal que tinguen por. Però els hem d'explicar que això està succeint en un lloc que no està tan a prop com pareix. Quan uno mira el mapa d'Europa diu: ai, si està ací al costat... Però no està ací al costat. De manera que hem d'intentar llevar eixa por. Que realment ni a Putin ni a cap persona del món li interessa que hi haja una destrucció massiva. Això és com el coronavirus: el coronavirus no volia que la gent morira, perquè si no el seu huésped desapareix".»
Dissabte passat en el programa Podríem fer-ho millor (minut vint-i-set en endavant) parlaren d'un tema necessari: com parlar als infants de la guerra en cas que pregunten. Els "experts" cridats foren dos: una psicòloga que deia coses de bastant sentit comú i el millor mestre d'Espanya segons una fundació finançada pels bancs, que s'expressava al programa amb un valencià precari (si no macarrònic).
El millormestredEspanya anava explicant el seu punt de vista tot comentant aspectes que podríem discutir llargament però acabava la seua intervenció amb les paraules que he transcrit al principi del meu post. No és acollonant?
És acollonant perquè aprofita l'avinentesa per proclamar la llauna del discurs de les emocions que, suposadament, mouen el món. Potser siguen les emocions les que mouen el món, però el que és evident és que no el mou d'emotivisme absurd i banal que impregna l'escola.
És acollonant perquè només concep la proximitat com una distància física, no cultural, política i social. Com si el dret internacional violat no ens tocara de ben a prop, o el patiment de la gent, o l'angoixa davant de les morts absurdes, o les conseqüències econòmiques. M'agradaria que Putin el cridara i li diguera que cronometrara des de la cuina de sa casa que trigava un bombarder rus en anar a arrasar el poble on treballa.
És acollonant perquè, en el discurs emotivista que proclama, la por esdevé una "emoció negativa". I no. La por és negativa quan no està justificada, quan és per una fòbia irracional. Però en aquest cas, senyor millormestredEspanya, la por està més que justificada i no, no és negativa. No l'hem de «treure», perquè ens ajuda a estar en alerta, a obrir els ulls de bat a bat, a pair el desastre al qual ens arrisquem i actuar en conseqüència. Jo tinc paor i no pense deixar de tenir-la! I si algú té por al costat meu, em dedicaré a acompanyar-lo.
Acollona, però, que el senyor millormestredEspanya vol que transmetem a la canalla que tot anirà bé: i no, no anirà bé. O almenys no en fa la pinta. I que li transmetem que fins i tot el coronavirus és "bo" perquè no "vol" que ningú muira, com si els virus tingueren consciència moral. Quina idea més estúpida!
Per últim, acollona la versió simplista del que interessa o no interessa a Putin: és de jutjat de guàrdia. I la comparació amb el coronavirus és per començar ja a cavar les trinxeres a la porta de l'escola.
I és que potser el principal problema no és la guerra en sí, sinó les causes de la guerra: entre elles, el fet d'haver deixat el món, els discursos i les paraules en mans dels qui encarnen la imbecil·litat en el seu grau més alt.
Em pregunte fins quan ho aguantarem.
