L'herba és mortal. Els hòmens són mortals. Els hòmens són herba.(Bateson)

25 d’abril del 2021

De matí, monarquia; de vesprada, república; de nit, postmodernitat

 I - MATÍ Hobsbawm, 2010:133).

Com que ahir vaig dedicar-me 27 hores a un treball de corrents historiogràfics que m'ha tingut absorbit les darreres setmanes, hui he decidit anar-me'n de parranda. Així, he fet via cap a la Malvarrosa amb la intenció de visitar la casa-museu de Blasco Ibáñez. Quin personatge tan apassionant! 

Una part de l'exposició es dedica a l'oposició ferotge de Blasco Ibáñez a la dictadura de Primo de Rivera i a la monarquia que l'havia fet possible. Sí, a Espanya la dictadura va arribar en connivència amb una monarquia corrupta, i la monarquia va arribar amb la connivència dels poders que havien suportat la més llarga de les dictadures. Es pot llegir un magnífic retrat del que és la monarquia espanyola fet amb paraules pel periodista i escriptor:

Los defensores de la monarquía demuestran lo limitado de su caletre no encontrando más que dos argumentos. Todos los que censuramos el modo de gobernar de ese chulillo ignorante, osado y vividor, somos malos españoles, enemigos de la patria, como si la gran patria española que no vive únicamente en Europa, pues se halla extendida sobre la mitad del planeta, formando veinte naciones que hablan nuestra lengua, estuviese contenida en la persona de ese pobre zanquilargo, deportista admirado por sus aduladores y preparador de derrotas nacionales, siempre a la espera de nuevos negocios, que, física y mentalmente, es a modo de una resurrección de Carlos II, el Hechizado, aunque más parlanchín y funesto que éste.

El segundo insulto que lanzan, especialmente contra mí, es que ataco al rey por "ganar dinero". ¡Pero si yo tengo más dinero que Alfonso XIII!... Comparados nuestros gastos, nuestra manera de vivir y lo que cada uno de los dos gana al año (yo trabajando y él sin hacer nada) el novelista resulta mucho más rico que el rey.

Aquest retrat... No és també el de Joan Carles I?
Decididament, cal una república!

II - VESPRADA

Seguisc de parranda. Després de dinar al poble, m'aprope a la vall de Lullén per (poder) córrer (sense carasseta). Dic que puc, no que ho haja fet, o què... És que aquesta vall és la meua república particular.

Parlant de repúbliques... República de Weimar, 1933.

En estas condiciones, las viejas elites dirigentes, privadas de otros recursos, se sentían tentadas a recurrir a los radicales extremistas, como lo hicieron los liberales italianos con los fascistas de Mussolini en 1920-1922 y los conservadores alemanes con los nacionalsocialistas de Hitler en 1932-1933. Por la misma razón, esas fueron también las condiciones que convirtieron los movimientos de la derecha radical en poderosas fuerzas paramilitares organizadas y, a veces, uniformadas (los squadristi; las tropas de asalto) o, como en Alemania durante la Gran Depresión, en ejércitos electorales de masas. Sin embargo, el fascismo no "conquistó el poder" en ninguno de los dos estados fascistas, aunque en ambos recurrió fuertemente a la retórica de "ocupar la calle" y "marchar sobre Roma". En los dos países, el fascismo accedió al poder con la connivencia del viejo régimen o (como en Italia) por iniciativa del mismo, esto es, por procedimientos "constitucionales".

HOBSBAWM, E. (2010): Historia del siglo XX. Barcelona: Crítica.


A Alemanya fou el president de la República, Von Hindenburg, qui va utilitzar els mecanismes constitucionals que tenia al seu abast per donar el poder sense control del Reichstag a Hitler. Sens dubte, calia el retorn a la... monarquia guillermina?

III - NIT

No seré jo qui defense una monarquia davant d'una república. Però si alguna cosa ens ha ensenyat la Història del segle XX és que com a ciutadans, com a éssers humans, no podem esperar la salvació ni del comunisme, ni del cristianisme, ni del capitalisme, ni del progrés, ni de cap monarquia ni de cap república. L'haurem de pensar d'acord a altres paràmetres.

I els que avui fan una crida a la proclamació d'una III República Espanyola, que pensen quines Corts Constituents podrien formar-se en el panorama polític actual i que pensen quin tipus de república podria nàixer d'unes Corts on Vox esdevinguera una força política decisiva.

Hi ha debats, sota el meu punt de vista, que ara estan de més.

La monarquia caurà, n'estic segur. Però deixem-la caure sola, podrida, de l'arbre...

------------------------------

MATÍ

La Patacona
He descobert que Blasco Ibáñez tenia una lletra
semblant a la meua!

VESPRADA
Coll de les Rates... Com costa de pujar-hi corrents!
Bosc i Llíria

23 d’abril del 2021

El millor dia del llibre

Hui no hi ha hagut ni manualitats de roses, ni dracs, ni punts de llibre siderals, ni exposicions de treballs, ni jocs florals, ni entrega de premis dels jocs florals, ni lectura de treballs guanyadors. Hui, a classe, només hem dut llibres i hem parlat de llibres.

Així, qui ha volgut ha dut un llibre que li agrada molt i ha explicat per què li agrada i per què el recomana: en edats ben primerenques la personalitat ja despunta! Jo també he fet el mateix: he dut la Ilíada i l'Odissea i he estat una estona parlant d'Aquil·les i Hèctor, de la mort de Patrocle, de Príam i de com Aquil·les aplaca la seua còlera i és capaç de plorar amb el pare del seu pitjor enemic, aquell qui li ha matat l'amic, i de cedir-li'n el cos per a un enterrament digne. Després he parlat del retorn, de la nostàlgia, de l'estima pels companys...

La L. havia dut, per mostrar els seus companys, un emocionari. Hi esta molt capficada, en el tema de les emocions. Quan jo he acabat de parlar, s'ha alçat fent saltets i m'ha dit: —Jo havia dut el meu emocionari, però tu has parlat ja de moltes emocions—. Ha desat el llibre a la motxilla i n'ha tret un altre sobre com salvar el planeta.

Crec que la L. ha après, o ha començat a aprendre, que les emocions no estan ni en cap emocionari, ni en cap ensinistrament o educació emocional, ni en cap relat políticament correcte: les emocions estan a la vida, al món i a les coses, a les persones i a la Literatura.

M'han demanat que fotografiara els llibres de què hem parlat per penjar les fotografies al Telegram de famílies i poder consultar-los i comprar els que més els  han agradat. Ah! I ells mateixos han explicat per què justament hui, 23 d'abril, hem parlat de llibres. Una xiqueta ha imprès fins i tot els retrats de Cervantes i Shakespeare, que ara lluen en un lloc ben visible de la classe. 

Fa falta més per a «celebrar» el dia del llibre?

Podríeu dir que sí, que llegir... Però és que llegir, llegim cada dia.

Encara no fa un segle que en aquesta plaça berlinesa
van cremar llibres...

20 d’abril del 2021

Poètica de la Història


La Història, de vegades, esdevé poètica. Si no, mireu la imatge de dalt: el búnker del Saler s'ha convertit, amb els anys, en un parterre on creixen flors protegides dels ventijols de la mar.

De vegades, observar bé allò que ens rodeja ens permet percebre signes d'esperança.

Les ones, però, continuen el seu vaivé impassibles, indiferents.

12 d’abril del 2021

Qüestions d'estètica i sociolingüística

I

Ahir fiu un passeig vespertí abans de sopar, i en passant per sota d'un dels blocs de pisos del grup Parpalló me n'adoní de com d'impressionant resulta l'arquitectura funcionalista: un munt de línies rectes i elements estructurals que faciliten la vida de la gent! 

Haig de confessar que fa uns anys la tenia avorrida. Estèticament, la considerava horrible. Ara, cada vegada li veig més "el què". Potser siga pel fet que no puc imaginar-me un món sense aquesta arquitectura. Vos adoneu en com ens ha facilitat la vida? Pisos, gimnasos, hotels, col·legis, instituts, piscines... i a un preu més que assequible!

Sense funcionalisme, sense racionalisme, no hi ha urbs contemporània!

II

Darrerament m'escape a la Calderona (també) a córrer, per la vall de Lullén: hi ha la possibilitat de fer-ho sense carasseta. Hui he ascendit als Rebalsadors i al ventisquer.

De camí m'anava trobant excursionistes... i he caigut en el compte de com de complicat és encertar en el salut. Bona vesprada? Si pronuncies totes les lletres, potser l'interlocutor arquege una cella... Si dius bona'sprà, potser li entre el riure fàcil. També està l'opció bona vesprà, que queda en terra de ningú. L'opció bona tarda té com a conseqüència que apareixes mort en una sèquia el dia següent...

Ara bé, al Principat les coses tampoc són gaire fàcils... Ara hi ha els puristes, els suposats defensors de la llengua "autèntica" que abominen de qualsevol semblança amb el castellà. I així, el "bon català" ha de fer com el francès: bon dia tot el dia. El risc només està en dir bon dia a les cinc de la vesprada i acabar amb una camisa de força: és el que tenen les qüestions de sociolingüística, que el costum i l'hàbit tenen més força que les digressions filològiques erudites.

PASSEIG VESPERTÍ

RUMB ALS REBALSADORS I EL VENTISQUER 

Vall de Lullén
Golf de València al complet!
La Pobleta

11 d’abril del 2021

Dos camins

I
L'associació cultural de la Cartoixa de Valldecrist ha reconstruït el traçat del camí habitual de comunicació entre Valldecrist i Porta-coeli que passava per algunes de les possessions i terres cedides en arrendament dels cartoixans, com el mas de Tristany o el d'Uñoz. En les meues darreres excursions ja he recorregut pràcticament sencer el tram de Porta-coeli a Gàtova (fins al mas de Tristany), i l'altre dia recorreguí el darrer tram del camí del Rodeno. Em faltava, doncs, el tram des de Gàtova... I allà que hi anàrem!

L'objectiu del dia era caminar i caminar per aquest camí. Arribats al camí del Rodeno, buscar les carrasques de Górriz i des d'allà tornar a Gàtova pel GR-10.  El dia aniria marcat, doncs, per dos camins: el dels cartoixans i el sender de gran recorregut.

II

El dia amenaçava pluja, però. I l'amenaça no només es va fer realitat, sinó que a més a més l'aigua anà acompanyada de boira espessa pràcticament durant tota la jornada. I de fang, fang per tot arreu! Ara, l'avantatge major que comporta la pluja és la solitud: en tot el dia només m'he creuat un parell de ciclistes i un altre xic que havia anat a esmorzar a la font de l'Albereda.
Estem malalts de romanticisme: caminar per aquells paratges silenciosos, solitaris, bellíssims entre la boira té alguna cosa difícil d'explicar. Bé, no tan difícil: és molt romàntic! El paisatge es cobreix d'un tel de misteri, els colors i les olors s'intensifiquen, sembla que hom haja viatjat en el temps.

III

Para cuando los enigmas se agolpaban y no se vislumbraba salida, ahí estaba siempre el camino de campo.
Silencioso, guía el paso por la senda ondulante a través del vasto y árido campo.
Una y otra vez el pensamiento recorre, ora sumido en aquellos escritos ora en tentativas propias, la senda que el camino traza a través de los campos.

Martin Heidegger: Camino de campo.

Caminar és pensar, és respirar, és contemplar. Sovint els camins són el pretext per anar a "algun lloc", però un dia com hui, en què el camí és l'objectiu, amb els paisatges amagats per la boira, el camí esdevé el protagonista: els ulls no paren de fixar-se en la bellesa del seu traçat, dels seus colors vermellosos, de la seua sospitada antigor.

IV

Als pocs minuts de passar la carretera s'arriba al Torrejón, un poblat ibèric edetà molt semblant al Puntal dels Llops, però encara per consolidar i excavar. El castrum s'ubica en un indret des d'on es controlaven els camins entre la vall del Túria i del Palància. És curiós que s'haja trobat ceràmica de l'Àtica del s. V perduda entre les seues restes: quin afany, el dels grecs, d'arribar a tots els llocs!

Altrament... Caic en el compte que el camí que recórrec potser no tinga huit-cents anys, sinó dos mil cinc-cents. Poca broma!

V

Des de l'Alto del Rojel puc contemplar els camins recorreguts a penes fa quatre dies. La major part del paisatge, però, resta amagat per la boira. Ascendisc al veí Alto del Pollino, però tres quarts del mateix, amb la diferència que puc contemplar un grup de cérvols saltant entre els matolls.

Des d'allà desfaig el camí en busca del GR-10. Diria que no valc per delinquir: el mapa que em servix de guia és molt detallat, però no especifica si els camins són privats o no... I em trobe amb un camí privat, on tinc vedat el pas i amb un dilema: profanar la propietat o fer un rodeig de bastants quilòmetres.

En la vida he passat tants nervis... I això que no hi havia ningú!

VI

La boira impedix que la realitat torne en forma de imatge: ho fa en forma de sons que se senten cada vegada més propers. El lladruc d'un gos, el cant d'un gall, uns crits, una conversa d'algú que recorre les sendes properes a Gàtova. Arribats al gegantesc pi de l'era, el poble apareix ja a la vista: només em separen d'ell un centenar de metres.

Amb el cotxe vaig encara fins l'aqüeducte romà de Piñel: tan capficat com estava en el camí, havia passat per la vora sense adonar-me'n!

VII

Rilke, de nou, m'ha acompanyat.

Corren rumores, suponiéndote;
y hay dudas que circulan y te borran.
Los perezosos y los soñadores
en su propi fervor y a no confían,
y quieren que los montes viertan sangre,
de lo contrario no creerán en ti.

Más tú inclinas tu rostro.

Tú podrías cortar las venas a los montes,
cual si señales fueran de un gran juicio;
pero nada te importan 
los paganos.

Tú no quieres luchar con todos los astutos
ni tampoco buscar el amor de la luz;
pues no te importan nada
los cristianos.

Los que preguntan no te importan.
Con semblante benigno
miras a los que aguantan. 

Rilke. Libro de horas.

Carrers de Gàtova
Senyalització: camí dels cartoixans
És tan bonic caminar per camins així!
Cirerers en flor
Poblat ibèric del Torrejón
Base de la torre defensiva del castrum
Carrer principal del castrum
Cap al barranc del Paso
Porc senglar

Rabosa

Masia d'Uñoz
Pollancres i roures vora el barranc d'Uñoz
Ermita dels masos d'Uñoz entre el bosc
Navajo de l'Alto del Rojel
Els camins de l'altre dia, des de l'Alto del Rojel
Barranc Calero, des de l'Alto del Rojel
Alt del Pollino
Arribat al GR-10
Corrals de la Caparrota
Carrasques de Górriz: impressionants!
Navajo i carrasques de Górriz
Navajo de Navas
La boira arriba a tallar-se amb un ganivet
Fontfreda
Pi de l'era, vora Gàtova
Aqüeducte romà de Piñel
Barraca i aqüeducte romà a la Calderona