 |
| Enmig del bosc, el paretó d'un bancal |
I
Ruta a l'Oronet i els Rebalsadors des de la font de Marianet, uns deu quilòmetres. Ambdues muntanyes estan abancalades pràcticament fins al cim... i em pregunte si en realitat estic rodejat de cultura o de natura.
El paisatge de la Calderona, fa uns cinquanta o setanta anys, devia de ser molt diferent del d'ara: els cultius s'estenien pels llocs més inaccessibles. El bosc actual ha crescut engolint-se els camps abandonats; els llauradors han estat substituïts per senderistes i ciclistes. Però no només s'observen arreu els bancals, la major part d'ells fets malbé i mig ensorrats. La Calderona està també pentinada de camins i sendes, alguns dels quals deuen tenir centenars d'anys. També per pobles, masies, corrals, refugis de pastors, d'excursionistes, navajos, aqüeductes, castells, torres de defensa, cartoixes, un monestir carmelità, carreteres, poblats ibèrics, talaies, capelles, ponts, pedreres, mines abandonades, creus, pilons, santuaris, cementeris, molins, cablejats elèctrics. I també, encara, molts camps d'ametlers, oliveres i garroferes.
La petjada de l'ésser humà es deixa de notar fins i tot en la vegetació: allò que creix, ho fa en part per l'acció de les persones. De la "natura" de la Calderona queda més aviat poc: aquell bosc primigeni de sureres i carrasques, amb àligues, linxs, llops, cabres, cérvols i senglars, ha desaparegut i només en queden algunes clapes minses. L'ésser humà l'ha transformat per poder viure i sobreviure. Les carrasques i les sureres esdevingueren blat, vinya i olivera, ametlers i garrofers.
I en això rau un dels atractius més grans de la serra: malgrat l'aparença de natura, emana cultura. Una cultura que comença en la nit dels temps i que pot aprendre's tot recorrent els seus camins. I és una sort: si la serra fos "natura", seria inaccessible, inhòspita i perillosa. Fins i tot, desagradable.
II
Altrament, la serra és un apèndix de la ciutat (de València): la forma que li hem donat al llarg dels mil·lennis ha estat condicionada per les necessitats del Cap i Casal.
III
A primera hora, al poc d'eixir el sol, l'atmosfera està especialment neta i alliberada d'humitat: es pot contemplar València i el golf homònim amb tot detall.
El golf apareix com una mitja lluna. Luri explicava en un post que "Ocata" derivava del nom de la deessa Hècate: la costa, des d'aquest indret del Maresme fins a Barcelona, forma una mitja lluna. No és d'estranyar, doncs, que a l'extrem del golf de València s'alce Dianium (Dénia). Un dels epítets de la deessa era "Artemisa de les Cruïlles", també dels paratges salvatges i inexplorats, que s'identificava també amb la deessa Diana.
La geografia, de vegades, permet copsar una determinada cosmovisió. Pràcticament tot el país queda sota l'aixopluc d'aquesta divinitat protectora.
IV
L'Oronet s'alça al bell mig de la part oriental de la Calderona. Des d'allà es perfilen tots els cims coneguts. De Nord-oest a Nord-est: les Penyes Blanques, Montmajor, les Penyes Altes, la Penya Roja, l'Alt del Sapo, Rebalsadors, Montcúdio, Mola de Segart, Alt del Pi, Puntal de l'Abella, Garbí, la Penya Roja (xicoteta). Em trobe com a casa esmorzant penjat d'una pedra de la cinglera: tinc el món als meus peus!
V
He seguit, com no, amb Rilke.
Wiesenthal critica els Nous poemes per pretendre objectivar la visió exterior de les coses. Són, segons aquest crític, un pol contrari al Llibre d'hores o El llibre de les imatges. Però llegint aquests poemes me n'adone que potser estiga equivocat. Perquè, si bé Rilke molts cops descriu el que veu, ho fa perquè "ho veu" d'una determinada manera. És a dir: allò que veiem depèn en gran mesura de com i des d'on ho veiem.
Crec que passa alguna cosa semblant amb la fotografia. Estic segur que si algú m'hagués acompanyat avui o en alguna altra de les meues excursions, segurament no hauria vist allò que apareix en moltes de les fotografies que publique en aquest bloc. En aquest sentit, la fotografia també és subjectiva.
VI
Un fragment de En el salón:
Llenos de delicadeza, nos dejan en paz
vivir la vida tal como la concebimos,
no como ellos la entienden. Querían florecer,
y florecer es ser bellos; pero nosotros queremos madurar,
y esos significa ser oscuros y esforzarse.
I ací una sacsejadeta a l'ànim:
EXPERIENCIA DE LA MUERTE
No sabemos nada de ese irse allá,
que no comparte con nosotros. No tenemos razón
para mostrar admiración y amor u odio
a la muerte, a la que una boca de máscara
de trágico lamento deforma extrañamente.
Aún está el mundo lleno de papeles que representamos.
Mientras que nos preocupa si de verdad gustamos,
actúa igual la muerte, aunque no guste.
Pero cuando te fuiste, irrumpió en esta escena
una franja de realidad, a través de aquella grieta
por donde te marchaste: verde de verdad verde,
luz de sol verdadera, un bosque de verdad.
Seguimos actuando. Declamando lo temerosa
y duramente aprendido, y elevando gestos
de vez en cuando; pero tu existencia alejada de nosotros,
apartada de nuestro drama, puede
a veces invadirnos, cayendo como un saber
de aquella realidad, de tal modo
que, arrebatados durante un rato,
representamos la vida, sin pensar en el aplauso.
R. M. Rilke, traduït per F. Bermúdez-Cañete
 |
| Font del Marianet |
 |
| Barranc de Marianet |
 |
| Olivera que resisteix a l'abandó, vora el GR-10 |
 |
| El sol, per fi! |
 |
| València, l'Albufera i el Montdúber. |
 |
| Montgó i, en primer pla, l'Alt del Salt o el Montcúdio (¿?) |
 |
| Mitja lluna del golf de València |
 |
Nitidesa de l'atmosfera... gairebé veig el meu balcó!
Es veuen clarament els gratacels de l'avinguda de les Corts. |
 |
| Primera vista del cim de l'Oronet |
 |
| Penyes Blanques i Corral de Banyet |
 |
| Darreres ondulacions de la serra, que mor a Nàquera |
 |
| Mola de Segart |
 |
| Alt del Pi. |
 |
| La Baronia |
 |
| Darrer tram del Palància |
 |
| Creu del Cierro, a l'Oronet |
 |
| Hècate, Diana de les Cruïlles |
 |
| Els Rebalsadors |
 |
| De Montmajor fins al Mediterrani |
 |
| Almenara |
 |
| El Penyagolosa i La Ràpita |
 |
| Alberg de la Prunera, als peus dels Rebalsadors |
 |
| Natura o cultura? |
 |
| Oronet des de la pista cap a Rebalsadors |
 |
| Bancals abandonats vora el cim dels Rebalsadors |
 |
| L'Oronet, Puntal de l'Abella, Alt del Pi i Mola de Segart |
 |
| L'Oronet |
 |
| L'Alt del Pi |
 |
| Llíria |
 |
| Al vèrtex geodèsic dels Rebalsadors |
 |
| La Penya Roja (petita) i l'Espadà |
 |
| L'Oronet des d'un camí |
 |
| Acomiadant el barranc del Marianet |
 |
| Carrers de Serra |
 |
| Torre del Senyor: té vora 1.200 anys (s. IX). |
 |
| Vista de Serra i de la muntanya de la Gorrissa |
