L'herba és mortal. Els hòmens són mortals. Els hòmens són herba.(Bateson)

27 d’abril del 2022

Aigua

 

Fonts del Palància, estret del Cascajar

I


Aquest poema em «sorprengué» en el cim del Penyaescàbia estant... I vaig experimentar una espècie de joc especular, perquè d'alguna manera el poema reflectia l'acció que llavors esdevenia, alhora que el paisatge, la muntanya, l'esforç de l'ascensió esdevenien també una obra que m'havia «alterat per a sempre», potser a nivell més profund encara. 

Rilke expressa magistralment en uns pocs versos el que l'altre dia algú explicava en un fil de Twitter: no hi ha una millor manera de treballar la tan de moda empatia que llegir. Llegir ficció guarda una relació estreta amb l'empatia i la teoria de la ment perquè a través de la lectura simulem la consciència d'altri, ens posem en el seu lloc, fins i tot d'aquells que mai hauríem pogut conèixer. Hi experimentem què vol dir «ser un altre».

Però, malauradament, això no està de moda. Empatia és pintar colomets, dir imbecil·litats i fer performances a classe. La banalització del sentir i el sentiment s'ha fet quelcom quotidià a les escoles de la societat neoliberal.

II

La ruta fins al cim del Penyaescàbia és un gaudi per als sentits. Transcorre tota ella pel mig d'un bosc màgic, atapeït, ben conservat, amb nombrosos exemplars de pins, savines i teixos pràcticament monumentals. De la font de Los Cloticos al Molinar; d'allà, al cim; del Penyascàbia, al Turó de la Creu; d'allà al barranc del Resinero i a les fonts del Palància. 

Per tot arreu, aigua: la de la font, la del riu, la dels barrancs. Durant pràcticament tota la ruta la remor de l'aigua s'ajuntava a la fressa dels arbres i la xiuladissa dels ocells.

III

Aigua i flors per tot arreu, de tot tipus: per fi, la primavera. La primavera són flors, sol que escalfa, vent i pluja. Però també mosquits, cucs, abellots, abelles, vespes, mosques, tàvecs, el protector solar regalimant per la cara amb la suor i calor humida a les pujades. No tot és idil·li.

IV

Abans de la caminada, em passege per El Toro i Bejís. Són pobles pràcticament iguals: carrers medievals al voltant d'un castell, presidits per una torre prismàtica de tradició medieval. A Bejís,  però, ja no hi ha la típica ermita porticada amb columnes toscanes que trobem arreu dels pobles de Xavalambre. A El Toro, sí: és perfecta, harmoniosa, prototípica.

V

He fet les meues darreres excursions per conèixer la geografia dels darrers contraforts del Sistema Ibèric: de Xavalambre (Cerro Calderón, Penya Salada) a les muntanyes que enllacen amb la Calderona i Espadà: els perllongaments de Xavalambre a la Serrania, la Serra d'Espina, del Toro i, en les pròximes setmanes, la d'Andilla i la foia d'Alcublas. Des dels cims es comprén la «lògica» d'aquestes muntanyes aparentment caòtiques, i es contempla pràcticament tot el País de la frontera estant fins al mar, de les muntanyes del nord a les del sud.

VI

La caminada m'ha dut fins a les fonts del Palància, que naix encaixonat entre aquestes muntanyes a l'estret del Cascajar. Les dues parets de pedra serpentegen mentre al seus peus es produeix un fet insòlit: el riu brolla del terra, en pocs metres la terra eixuta esdevé un rierol i, poc més endavant,  un corrent d'aigua amb força. 

La ciència i la geografia expliquen perfectament aquest fenomen, ho sé. Però malgrat tot, no deixa de tenir un component màgic i enlluernador. 

VII

Per acabar, un altre poema que m'he trobat hui per la muntanya. 

EL TORO

Restes del castell: antiga església de Santa Maria
El Penyaescàbia, al fons
Santa Maria
Porta lateral de l'església de Nostra Senyora dels Àngels
Ajuntament, s. XVI
Sant Roc, s. XIV - XVII: prototípica, perfecta, harmoniosa.
La reforma barroca es feu sobre un edifici gòtic de reconquista.
Pont medieval del Molinete

BEJÍS
Ajuntament, terrible
Detall de la portada renaixentista de l'església
Torrassa del castell enrunat
Corbes del Palància
El castell: restes amb el Penyaescàbia al fons
Hortes des del castell
Placeta de l'església, presidida pel porxo
de l'antic ajuntament
Aqüeducte
Font de Los Cloticos. Si compreu Aigua de Bejís, sapigueu
que és aigua d'aquesta font.
Bosc de ribera
Cingles del Penyaescàbia
El Molinar (El Toro): enamorat!
Antic ¿molí?
Pic de Pina al fons
Bosc adult, espectacular. Molt ben conservat!
Altiplà de Barraques. Al fons: Pina i Penyagolosa
Els dos pics d'adés
El Toro
Pina de Montalgrao
Cims de Javalambre... Fa uns dies, inaccessibles!
El Molinar des del cim
Bejís
Els cims de la Calderona i la mar, tot i que a la foto
no s'aprecia.
Serra d'Espadà
Serra d'Andilla
Coixí de monja
Vèrtex geodèsic de Penyaescàbia
Penya Juliana (pròxima parada...?). A la dreta,
la Penya Salada i la base militar
Teix
Estranya ombra!
Barranc del Resinero 
Arribant al naixement del Palància
El Palància, nounat
Estret del Cascajar
El riu naix de sota les pedres
Naixement del riu
La primavera són els verds