Diari del combat.

Temps de guerra: oposicions. Pobre bloc, el tinc abandonat. I tantes coses com se m'han passat pel cap! Els temps de neguit i efervescència són sempre temps ben productius. A nivell de calfar-se el cap, dic. Massa temps sol estudiant, i supose que massa... preocupació? Nerviosisme?

Uf, mai m'he sentit com aquest cap de setmana previ a les oposicions. No estic nerviós. Ni neguitós. Potser satisfet. Perquè durant uns mesos he demostrat que he estat constant i que realment això d'estudiar no pot amb mi. He paït (per fi!) una programació de la qual estic més o menys orgullós i això em dóna seguretat. N'estic orgullós no sols pel treball que m'ha donat i el temps que li he invertit, sinó perquè revisant-la he vist petjades de moltes persones que m'han ajudat a construir-me i m'han marcat al llarg de la vida. Perquè crec que tinc coses a oferir, il·lusions per transmetre i ideals pels quals lluitar, crec que podré defensar-me bé.

Pot ser per això que durant el cap de setmana hagi estat tan tranquil i confiat. Passeig per la platja, feines de casa, MHCB i Cerdà, bon menjar, sol i primavera. Influiran pot ser el cansament físic i mental. Però crec que ja estic satisfet en el que avui, una setmana abans de l'examen, he aconseguit fer i demostrar-me.

La setmana vinent a aquestes hores ja haurà passat tot, però... què és tot? Si ho mirem ben bé, només em demanen que vagi a escriure durant dues hores sobre la meva feina... Em creuen incapaç de fer-ho?

Nyas! Me'n sortiré. I si no, no hauré perdut res! Ja us contaré com em va finalment!