Veritat que quan un va al fisioterapeuta ho passa malament? El cabró comença a remenar ossos i músculs de l'esquena i et fa patir d'allò més... Però va desfent nucs, contractures i ho posa tot al lloc.
Possiblement siga aquesta la màgia de les pel·lícules d'Ozpetek: com és capaç de tocar els punts més febles de les experiències pròpies i projectar-les calidoscòpicament a través dels personatges perquè en vegis tots els matisos d'un sentiment fort, viscut, enterrat possiblement per l'avorriment i la desídia... I surt de nou, enfortit i ple de coratge. Però a diferència del fisioterapeuta, ho fa de manera que al mateix temps que surten les llàgrimes, rius; sents ansietat, però també calma. Res és el que pareix, i el que pareix és el que és. I finalment surts renovat amb aquelles ganes de menjar-te el món que tenies fa no res i que no saps massa bé on s'havien posat.
M'encanta. Us la recomane! Fantàstica, sublim. La millor que he vist fins ara d'ell.
2 comentaris:
M'encanta l'Ozpetek! aquesta última no tant, però vaig disfrutar molt.
Per cert, crec que és dels cineastes que li canvien més les traduccions dels seus títols, impressionant.
Doncs a mi esta és una de les que més m'agraden, hehe. Bé, crec que sempre m'agrada "més" la darrera que he vist.
Publica un comentari a l'entrada