L'herba és mortal. Els hòmens són mortals. Els hòmens són herba.(Bateson)

24 de febrer del 2013

Testimonis

Més que l'arquitectura, m'ha paregut que el més interessant de la Colònia Güell són els testimonis d'antics treballadors de la fàbrica tèxtil, recollits al recinte museístic. Si bé l'empresari havia introduït algunes millores de salubritat i habitatge amb la construcció de la Colònia, les condicions laborals de les persones que l'habitaven continuaven sent d'autèntica explotació. Setze hores al dia, un dia lliure. Si tenies la mala sort de ser dona, però, l'havies d'aprofitar per rentar i planxar.

Hui la Colònia Güell ofereix el testimoni d'una època i d'una manera d'entendre la vida i les relacions socials. Defugint de la conflictivitat obrera i els maldecaps que a ciutat li donava el Vapor Vell a l'empresari, a la Colònia va contractar gent provinent sobretot del camp, humil i ignorant, aïllada i desconeixedora de les reivindicacions dels sindicats a la ciutat. La història del recinte no està mancada de demagògia i populisme: capellà i empresari van aconseguir llurs medalles per part del Vaticà i d'Alfons XIII per haver-se oferit voluntaris per donar teixits cutanis a un xiquet greument ferit en un accident a la fàbrica. L'efemèride va ser aprofitada després de la Setmana Tràgica per destacar l'altruisme i bona voluntat dels patrons i capellans, davant el "mal" i "l'egoïsme" que impregnaven les reivindicacions sindicals. Una autèntica proesa sociològica... Ningú es plantejà, però, què feia el xiquet treballant a la fàbrica!

No puc deixar de banda, però, la Cripta de Gaudí, l'autèntica joia arquitectònica del poblat. L'edifici sintetitza de manera magistral totes les novetats i característiques de l'arquitectura gaudiniana. Malgrat que resta inacabada, és un espectacle de textures, formes, llum i colors digne de visitar.

Per rematar l'excursió he fet parada a Sant Boi, poble on va viure, ja retirat, l'heroi del 1714, en Casanova. La seua casa-museu i les termes romanes són el que més paga la pena visitar d'aquesta vila que, segles enrere, vigilava des del turó on s'aixeca la desembocadura del riu Llobregat.

Molt ha plogut des de llavors!