L'herba és mortal. Els hòmens són mortals. Els hòmens són herba.(Bateson)

3 de juny del 2013

La raó de les dites

La Mare de Déu de Coaner,
que tothom l'anomena
i ningú sap on és.

Una alguna vegada arribeu al lloc de Coaner, entendreu el perquè de la dita: cal remuntar un camí sense asfaltar, d'aquells que a ningú se li acudiria de transitar sense alguna raó "de pes", i que abans d'arribar al seu destí passa per dins d'un riu (literalment) deu vegades! La primera volta que et trobes amb el riu apareix el dubte de si passa o no passa el cotxe, però no podia succeir que els organitzadors del cicle Música i Romànic portaren als assistents al destí de morir ofegats a una riera en mig del Bages. I evidentment, no va passar.












L'excursió paga molt la pena, sobretot perquè podem dir que Coaner és un lloc "complet". Bastit en la frontera de la Catalunya Vella cap al segle X, es conserva una església romànica de tres naus amb els corresponents absis semicirculars, una torre romànica monumental de l'antic castell i un santuari dedicat a la Mare de Déu, tot rodejat de bosc i de natura. La història del santuari m'ha recordat la del meu propi poble: allà pels volts del segle XIII s'hi aparegué, al peu del torrent, una talla de la Verge, que fou duta a l'església del poblet. Al dia següent, però, la Mare de Déu tornava a aparèixer vora el torrent. I així fins a tres vegades consecutives: era evident que Santa Maria volia un santuari just en el lloc de la troballa (una bonica manera de justificar una despesa...!). La talla de la Mare de Déu està custodiada, per raons de seguretat, a Valls de Torroella, però la visita al santuari paga igualment la pena, doncs guarda dins seu una joieta del barroc: un magnífic retaule de Segimont Pujol construït a principis del XVIII, amb un ric conjunt de relleus de fusta policromada amb escenes de la vida de Crist i de la Verge, tot ornamentat amb motius vegetals i animals, daurats i policromats. 








El concert en aquesta ocasió corria a càrrec del Kassia, un grup d'intèrprets especialitzades en música antiga que ha recuperat el repertori de dones compositores, oblidades i menyspreades per la història. La història viva d'aquelles que, malgrat prohibicions i represàlies, s'obstinaren en formar-se musicalment i composar la seua pròpia música.

Si voleu saber sobre futurs concerts, tenen perfil al Facebook i a Twitter. Jo us n'aconselle l'audició en directe.