Negar

Hui he triat Calafell per a la meua estona de platja. Ben de matí, vora mar, he començat a llegir un de tants llibres que esperen a la prestatgeria dels pendents: Camí de Sirga, de Jesús Montcada. De seguida m'ha captivat i m'hi he estat un parell d'hores. La trama va teixint-se a poc a poc amb el rerefons del que el narrador anomena la "malesa": l'ensorrament de l'antiga vila de Mequinensa, que seria negada completament pel pantà del mateix nom. De tant en tant em deixava caure a l'arena, i pensava en els destins de Beneixida o Alcàntera de Xúquer, a la meua comarca, negats per les aigües durant la pantanda de 1982, i que han tingut la mateixa sort que Mequinensa. I també de Gavarda, el poble fantasma: la justícia va donar la raó als veïns que s'hi van voler quedar després de la riuada, però un cop abandonen sa casa, és convertida en un solar. I així s'esdevé que Gavarda sembla un poble que agonitza, ple de solars i desolació per tot arreu.

Com ve sent habitual, quan la gent comença a fer cap cap a la platja, jo que fuig. I llavors he començat a bambar: la primera parada, a la casa Barral, que tenia a la vora. L'editor i poeta no només estimava les lletres, sinó que a més era un defensor i amant de la vida dels pescadors i dels seus costums. La planta baixa de la casa està dedicada justament a un dels móns pel qual va lluitar Barral: el barri pescador de Calafell. No he tardat massa en adonar-me que aquest barri, com molts altres barris i pobles de la nostra costa, han estat també negats, però en lloc d'aigua, per ciment, blocs d'edificis de mal gust, lletjor, coentor, barroerisme: hem d'anomenar-ho progrés?

Negar, anegar en castellà, ve del llatí necare, que no vol dir altra cosa que matar. Hem matat, a molts llocs de la nostra geografia, el nostre paisatge, el nostre passat i el seu llegat. La casa Barral, i un xicotet grup de cases més enllà del passeig marítim de Calafell, es mantenen encara com a testimonis d'un món desaparegut, negat, esborrat completament del mapa, com fa el campanar de Sant Romà de Sau quan el pantà comença a buidar-se. El veiem a la fotografia, i el podem encara intuir i fer present gràcies a testimonis com el de Barral i el món de la literatura.

Em pregunte fins quan estarem rodejats de lletjor per tot arreu.

Petit port esportiu de Calafell a l'eixida del sol

Restes de l'antic barri de pescadors 

Una d'aquestes cases és la casa-museu Barral

Preparats per al... "turisme"!

VISITA A CALAFELL

Malgrat haver estat negat pel ciment, Calafell conserva alguns indrets remarcables. A banda de la casa Barral, us aconselle de visitar també el castell, que domina la part antiga de la població, i la ciutadella ibèrica. A aquest parc arqueològic, per evitar ser també negat per l'especulació urbanística, s'ha reconstruït en part el poblat iber que ocupava el turó que hi ha entre Calafell i la mar, tot seguint les tècniques i els materials de l'època que les excavacions han donat a conèixer. Una bona manera d'endinsar-se en el món dels cossetans, antiga tribu que ocupava els territoris del Camp de Tarragona i del Baix Penedès. 

CASA BARRAL

Tic-tac

CENTRE DE CALAFELL I EL CASTELL

Per tot arreu, rellotges de sol

Façana de l'església, campanar i comunidor

Protegint-se dels pirates

L'absis romànic de l'església conserva
restes de pintures murals.

Fortalesa des de llevant

Antiga casa del comú, amb una teiera original a la cantonada

CIUTADELLA IBÈRICA

La cabra es fa de notar...

Hi ha coses que em són ben familiars!