L'herba és mortal. Els hòmens són mortals. Els hòmens són herba.(Bateson)

1 de setembre del 2014

Puig Campana - Bèrnia - Aitana

Anar al poble està molt bé. La família, els amics, el nebot, el campanar... Però escapar-ne potser està millor encara: de la família i del nebot, bàsicament. Fer muntanya s'ha convertit gairebé en una xicoteta obsessió durant aquest estiu. A banda de les escapades al Pirineu, he volgut fer uns quants tombs per les muntanyes valencianes, i he triat el triangle que formen el Puig Campana, Bèrnia i Aitana per fer les meues escapades, sol o amb el X. Quasi que em feia vergonya no haver ascendit a cap d'aquests cims emblemàtics ara que m'ha pegat per la vena alpinista!

EL PUIG CAMPANA (1.406 m)

El Puig Campana des de la Penya Alta d'Aitana
No m'equivoque massa si dic que el Puig Campana és el Pedraforca valencià. Igual que aquest darrer cim, el Puig Campana està dividit en dos seccions: un cim a la part nord-est, el més alt i accessible, i un altre al sud-oest, només accessible per a escaladors, format per altes parets de roca. En aquest darrer destaca en el seu perfil l'anomenada bretxa de Roldan que, segons la llegenda, va fer aquest mític guerrer amb la seua espasa: el tros que li falta al Puig Campana no és ni més ni menys que l'illa de Benidorm, lloc on anà a parar per l'embranzida. Vista des de l'autopista i des d'Altea o Calp, el perfil de la muntanya ens mostra una característica forma de campana que li dona nom.

L'ascensió al cim es pot fer, partint de la font del Molí de Finestrat, per vàries vies, però la més interessant és fa remuntant la canal de pedres que, pel costat meridional, separa les dues parts de la muntanya. A la dreta de la tartera hi ha un sender que va guanyant altitud ràpidament fins arribar a un coll on comença el darrer tram, cap a la mar, buscant el cim. Si fa no fa, pugem més de mil metres, atenent que hem començat pràcticament al nivell del mar! Després, la baixada per l'ombria, seguint un PR senyalitzat, resulta interessant per la seua flora i pel paisatge: en acabant, tornarem a Finestrat pel camí de la Serra, sota les parets gairebé vertical del cim de ponent.

La meua ascensió al Puig Campana va coincidir amb un fenomen estrany a la muntanya: la llevantada va produir una inversió tèrmica que va rodejar el cim d'un núvol de boira, a l'estil de Mordor del Senyor dels Anells. Vaig agrair-ho en part, ja que vaig fer l'ascensió dins d'aquest núvol, protegit del sol i de la calor, però les vistes van ser eclipsades pel fenomen... Ara bé, a dalt, veient els núvols als meus peus, pareixia que estava al paradís!

Cim SW des de la font del Molí, rodejat de boira
Finestrat i la Vila Joiosa
Canal de pedres del vessant meridional 
Carrascal


Al cim

Perfils fantasmagòrics de la part SW de la muntanya
Company de travessa
Llum estranya durant el capvespre
Pou de gel
L'Aitana des del Coll del Pouet
Ponoig des del coll del Pouet

BÈRNIA (1.128 m)

Des del nord, les parets de Bèrnia pareixen inaccessibles!
Aquesta muntanya impressiona vista de perfil des de l'Aitana: s'hi mostra com una altíssima paret vertical de pedra inaccessible. Des del seu costat septentrional, a les Cases de Bèrnia, l'aspecte canvia completament: una paret de pedra. Des d'aquest punt comença la ruta circular de Bèrnia, que passa per l'anomenat "Forat": una cavitat natural de la muntanya que permet travessar-la fins al costat sud. Des de l'altre costat, un sender ens condueix al Fort Bèrnia. El fort, manat construir per Felip II per defendre el territori de la pirateria turca, va ser tot un fracàs: fou enderrocat als pocs anys de ser construït, ja que estava massa lluny de la costa com per a ser útil. Una mostra de l'eficàcia del poder central! Des de la fortalesa, s'inicia l'ascensió al cim per una empinada tartera.

Una vegada a dalt, podem desfer el camí fins al fort i completar la circular de Bèrnia, o bé podem baixar fent ziga-zagues pel costat nord fins al Portitxol, que separa els cims més orientals de la mola més gran de pedra. És un camí no gaire complicat, però requerix posar-hi atenció. Això sí: no recomanat per als qui patisquen vertigen! De tant en tant ens trobàrem amb cordes i cadenes per ajudar-nos amb el descens, però eren prescindibles. 

De nou, vam topar amb un dia boirós... La boira, però, va escampar conforme anàvem baixant: el X. va insistir per anar a veure l'efecte que dóna eixir del forat de Bèrnia i, en lloc de trobar-ho tot blanc de boira, veure el paisatge fins a la costa. I així que ho vam fer! Quina pallissa!

El famós moscatell de Xaló: ceps als peus de Bèrnia

El Forat de Bèrnia i la boira...

Ruïnes del Fort Bèrnia (s.XVI)
Al cim
X., baixant una paret. A la foto sembla vertical,
però no ho era ben bé.
Arribant al Portitxol

Badia d'Altea des del Portitxol
Si us fixeu, veureu la figura del X. arribant al coll
El Forat amb vistes! 
Siluetes del Puig Campana i del Ponoig des del Forat
Les Cases de Bèrnia
Baixant de la muntanya, per la carretera cap a Benissa, es tenen
aquestes fantàstiques vistes de Calp i del penyal d'Ifach 
A prop de Bèrnia es troben les Fonts de l'Algar: un riu que naix de la mateixa muntanya a Callosa d'en Sarrià. El paratge és preciós, però està massa encarat per al turisme dominguero: milanta aparcaments, bars, restaurants... A més a més, s'ha de pagar! Si hi aneu, que siga cap al capvespre: a les vuit tanquen la garita i s'hi pot accedir lliurement, al mateix temps que la gent marxa i deixa el riu solitari... Menys mal!




AITANA (1.558 m)

L'Aitana! Darrer punt de la península que Alberti va visurar en marxar, en vaixell, cap a l'exili. Muntanya emblemàtica i llegendària!

El cim des de la font de Partegat
Vaig intentar de pujar l'Aitana des de la primera ruta que descriu Cebrian al seu llibre, des de Confrides passant pel castell. Però el sender que transcorre des del poble fins al castell està en mal estat i arribà un punt, en arribar al barranc de Maxelis, des d'on ja no poguí continuar. Així doncs, vaig tirar cap a Benifato i vaig pujar cap a la font de Partegat, on comença una altra ruta que, aquesta volta sí, em va dur al cim.

Confrides
Font de Partegat: l'aigua, exquisida!

L'ascensió es fa seguint un PR senyalitzat com a sender botànic que mena fins al coll o pas de la Rabosa. Allà u comprèn allò que havia llegit de l'Aitana: pareix com si un gegant amb una clava haguera colpejat la mola de pedra. Aquesta, en efecte, apareix clavillada de dalt a baix, tot obrint-se unes simes de les quals no s'arriba a veure fins on arriben. Sembla ser que la muntanya sencera va trontollar durant un sisme esdevingut fa segles. Tot plegat, impressionant!


Les simes de Partegat
Una vegada superat el coll de la Rabosa, es pot ascendir fàcilment fins al cim. Des d'allà, es pot tornar endarrere i, una vegada de nou al coll, podem anar cap a llevant per buscar els cims més orientals de la serra: la Penya Alta (1.556 m) i la Penya Mulero (1.308 m). Als peus d'aquesta darrera, hi ha el coll de Tagarina, des d'on una pista forestal ens durà de nou a la font de Partegat.


Font de l'Arbret, que ens referescarà durant la travessa


Al cim!
El cim d'Aitana des de la Penya Alta: és indubtable que la muntanya
va patir un fort cataclisme.
Perfil de muntanyes: el Cabal, el Ponoig i el Puig Campana
Altea des de la Penya del Mulero
Malgrat els incendis que l'han castigada, la riquesa botànica de la serra
és admirable. Uns panells explicatius ens il·lustren sobre la seua importància.

Perfil de Bèrnia guaitant entre els núvols...
Si deixaren tranquil aquest paratge, en pocs segles tindríem
un alzinar adult impressionant... Mamarratxos!
L'excursió a l'Aitana es pot completar baixant cap a la vall de Guadalest per visitar el Castell. Un poble curiós, un poc massa turístic. Allà s'hi pot visitar la casa palau dels Ordunya, el castell-mirador i l'església de l'Assumpció.

Castell de Guadalest des del camí de Benifato a Benimantell
Penya-campanar de Guadalest
EL PONOIG I EL CABAL (1.181 m - 1.160 m)

Podríem dir que aquestes muntanyes són les filles mendues de Puig Campana i d'Aitana: s'hi troben enmig d'ambdues muntanyes, formant un relleu escarpat: el Ponoig cau abruptament sobre Polop, mentre que el cabal, pel seu costat sud, se'ns mostra com una gran paret de pedra inaccessible.

El darrer dia que vaig poder escapar-me (de la família, del nebot...), vaig optar per fer la circular al Puig Campana i pujar aquests dos cims. Per fi un dia clar i, quina sort, poc calorós! El camí que rodeja el Puig Campana per l'est permet contemplar unes vistes sobre la costa i la Serra Gelada: la Vila Joiosa, Alacant cap al sud, Benidorm, la Serra Gelada, l'Alfàs del Pi, Altea i Calp. Més enllà, Bèrnia, el Montgó, Xortà, Aitana... i conforme avancem, se'ns apareixen el Ponoig i el coll del Llamp.

Tant el Ponoig com el Cabal oferixen unes ascensions boniques, cansades però gratificants: les vistes són impressionants. Des d'allà es pot contemplar gairebé cada racó del triangle de muntanyes que dóna nom a aquest post: Puig Campana, Bèrnia, Aitana. 

Una grata experiència per finalitzar aquesta fita.

La ruta comença de nou a la font del Molí de Finestrat
Mola del Puig Campana, ara sense boira ni núvols
Puig Campana des de llevant
Bretxa de Roldan: altres llegendes ens parlen que la bretxa és conseqüència
d'una patada del cavall de Sant Jaume Matamoros!
Un bosc de pins jove va substituint els arbres cremats...
El Ponoig: vessant sud, abancalat. 
Serra Gelada des del Coll del Llamp
Es Castellets separen el Puig Campana de l'Aitana, com si d'una muralla
es tractara.
El cim Cabal des del Ponoig

Al cim del Ponoig
Parets de roca del Ponoig
El lleó adormit, caient en picat sobre Polop. Al fons, Altea i Calp.
Perfil de Bèrnia. 
Penyal d'Ifach des del Ponoig
Benidorm des de la cresta del Cabal, sobreeixint del coll del Llamp

Guaitant, gitat per evitar caure, per les parets del Cabal. Vertigen!

Al cim del Cabal.
El Montgó, al nord
El penyal des del Cabal... Em fascina aquesta pedra!
Un company de travessa...
De tornada a Finestrat: llum del capvespre sobre el Puig Campana