Al mateix temps que anava escrivint els meus dos darrers posts (aquest i aquest), la nostra benvolguda Consellera d'Ensenyament era entrevistada per la Vanguardia i es dedicava a dir una sèrie d'insensateses que solen anar de la mà i que constitueixen un mantra ideològic difícil de defugir i que, com he vingut raonant darrerament, serveixen de disfressa a una ideologia un tant més perversa.
Luri no ha trigat a contestar les afirmacions que fa la Meritxell Ruiz. Justament afirma, ella que és consellera, una de les barbaritats que se'ns obliga a donar per bones. Diu la consellera que "ja no hem de transmetre conceptes i coneixements, els alumnes deuen aprendre a construir coneixement per resoldre problemes de situacions concretes". Ve al pèl per donar la raó a allò que denunciava ahir, una manera ben eufemística per a dir que ens volen ignorants, però capaços d'adaptar-nos a tot el que ens tiren a la cara. Ah! Però que si per ella fóra no es treurien hores de filosofia: justament un àrea que té com a missió "transmetre" les respostes que s'han donat als interrogants de la Humanitat, junt amb els mateixos interrogants que tenim com sers humans: sap la il·lustre consellera de què parla?
Però potser aquest no és l'aspecte més polèmic de l'entrevista. La consellera -consellera!, no oblidem la seua funció-, afirma que recorreran tots els aspectes que despleguen la LOMQE que atempten contra la LEC catalana. Ignora la jerarquia jurídica entre les diferents normes i lleis, i que una norma amb rang de llei mai pot contradir una llei orgànica aprovada per les Corts Generals, i sí a l'inrevés, perquè tota llei orgànica desenvolupa els drets fonamentals. Realment està capacitada per ocupar un càrrec tan important?
També ens diu que té la promesa de l'actual president que augmentarà el pressupost en educació, però... que no, que no ens apujarà el sou, que gràcies per treballar més per menys, que som molt bons (molt imbècils?) i que ens ho agraeix. Gràcies, consellera. També ens diu que estem molt ben formats (uf, com pot dir això dels mestres que juguen a papiroflèxia a classe?) i que el problema és la formació contínua i que... Que està preparant un decret per avaluar-nos!? És llavors quan m'ha vingut un calfred: si -tenint en compte l'afirmació sobre allò que cal i no cal fer a l'escola- l'avaluador veu que he penjat un mapa d'Espanya a l'aula, em tirarà del cos del funcionaris!? Em sancionarà si "explique" fraccions a l'aula? Déu ens pille confessats, que diu ma wela.
Per últim, remarquem que a l'entrevista ens posa èmfasi en el fet que cada vegada més, fent ús de la "llibertat" -efectivament, de l'ús qui fa aquell qui l'han bombardejat amb la bonança d'un producte i ha acabat creient que és bo-, la gent tria cada vegada més escoles que "treballen per projectes" -es refereix a les escoles que apliquen la pedagogia new age-. Sí. Són moltes les famílies que han volgut matricular els fills en aquests centres i s'han quedat fora. Però hem de tenir aquest fet com un argument de pes, o com a criteri d'autoritat? El llibre de la Belén Esteban és un dels més venuts, i el Sálvame el programa més vist de la televisió: n'haurem de concloure que són bona literatura i uns continguts de qualitat? Va, per favor!
La consellera en aquesta entrevista ja ha deixat clar quins són els bons i quins són els dolents. No ha deixat espai per a la neutralitat que caldria esperar d'ella, malgrat que darrere d'aquesta neutralitat u hauria de tindre sempre en compte la ideologia que sabem que professa. I sí: aquesta ideologia fa ús dels mantres pedagògics per poder fer-se forta sense que ens n'adonem.
Envio oficialment la consellera a pastar fang.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada