La meua tendència natural a la misantropia em fa trobar-li a la muntanya de Montserrat dos grans inconvenients. El primer, que pareix la rambla de Barcelona. Hi ha llocs en què hui he trobat grups tan grans d'excursionistes que a una dona, l'última d'un grup a la qual esperava per passar per una senda estreta, no m'he pogut estar-li de dir-li: que heu vingut tots en un autobús? S'ho ha pres amb humor i ha rist. El segon, els sorolls. Al vessant meridional, hi ha el soroll de fons de l'A-2, que per sort acaba passant desapercebut, diluït una mica per la llunyania i la fressa dels arbres. Ara, al vessant septentrional el soroll de les motos passant a tothora per la carretera de Monistrol és del tot insuportable. Ho he pogut comprovar mentre recorria part del GR-172. La idea que tinc d'anar a la muntanya a desconnectar dista molt del concert de les [censored] motos que he trobat!
Ara bé, Montserrat és única. La bellesa, la màgia, la grandiositat dels barrancs, camins, cims i agulles és tanta, que cap inconvenient no treu les ganes d'anar-hi. Hui he pujat al Montgròs des de Santa Cecília pel Portell del Migdia. La boira, però, m'ha robat les vistes. Segons m'han dit, les millors de la Muntanya Màgica. No em preocupa: un xic m'ha explicat un altre camí diferent i, segons ell, bellíssim, per si de cas vull tornar un altre dia que faça bo sense repetir el camí. No trigaré!
Des del Montgròs he seguit el PR C-78 cap a les Agulles, però com que la boira persistia i amenaçava pluja, no hi he arribat. A l'altura de la primera agulla he baixat per la canal del Miracle (el miracle d'haver arribat baix sense haver-me trencat una cama) fins al GR-172 i, novament, cap a l'antic monestir de Santa Cecília.
La boira, la presència de munions d'excursionistes o les [censored] motos no han impedit que haja gaudit de moments esplèndids de solitud, silenci i recolliment. Montserrat és així: de sobte, al muntanya se't mostra amb tot el seu esplendor i et quedes bocabadat. Si bé no he vist massa coses llunyanes, m'he anat parant ací i allà en les meravelles minúscules que el bosc ofereix. Només cal saber mirar i apreciar-les.
La setmana vinent... Montserrat? És clar!
 |
| Llàstima que la carretera haja violat aquest paratge tan bell... |
 |
| Entre els agulles, la canal de la Font de la Llum rumb a la Portella del Migdia |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada