Era una tarda d'hivern. Aqueix dia vaig visitar l'Schloß Charlotenburg i, en acabant, vaig creuar el carrer i, cansat com estava, visití la col·lecció Scharf-Gerstenberg dedicada a l'art fantàstic i al surrealisme. Allà vaig quedar-me bocabadat per primer cop davant dels Caprichos, els Desastres i els Disparates de Goya: és el record més nítid d'aquell museu. I m'ha vingut al cap la sensació que, en sortir, tinguí assegut a un banc a l'Schloßstraße: de tan cansat, pensar d'anar avinguda avall era com pensar de travessar el Sàhara de l'Atlàntic a Egipte. Un fred intens, uns colors nítids i un cel vespertí totalment morat en aquella tarda berlinesa... Cansament, felicitat i solitud. I al davant he tingut aquests records per 3 euros!
També era hivern quan vaig descobrir El Prado després d'esmorzar assegut a un banc a la vora de la font d'Apol·lo: fred intens d'un matí de gener. Foren tantes les sensacions dins d'aquell edifici! També m'han vingut al cap les Tuileries, el descobriment del Louvre amb aquella persona que fou per mi tan especial, pujar aquella escala presidida per la portada del palau de Mossèn Sorell, la Victòria de Samotràcia... I aquella pluja fina sota la qual travessàrem, en acabant, la plaça de la Concòrdia rumb als bulevards del centre: aquell café amb llet al Café di Flore! I tots aquells records en un paper d'una qualitat tal que sembla tela a un preu irrisori!
Els llibre dels husites m'ha fet venir al cap aquella tarda a Praga, a la Kostel svatého Mikuláše, on vaig posar-me a llegir sobre aquesta història de dissidents i heretges que podia ser interpretada com una primera revolució obrera davant d'un poder religiós legitimador d'un exercici arbitrari i injust del poder. Trist com estava per una mala notícia, vaig quedar-me a contemplar l'ofici religiós de l'actual comunitat husita que aviat va començar sota aquella cúpula barroca al bell mig de la ciutat antiga. En acabant, aquell cansament ja crònic del viatge que m'acompanyava als capvespres mentre vagava per la ciutat fins que els meus pasos em portaven novament fins al funicular que ascendia a Petrin.
I un atles històric amb tants de mapes: de les guerres púniques, del Sacre Imperi, de les guerres napoleòniques. Dos euros! I un llibre que m'ha fet vindre al cap aquelles tardes d'estiu en què, badant per Sagrada Família, em quedava contemplant la portada de la Passió... Ui! I aquest altre sobre la mitologia hebrea soterrada pels deuteronomistes? Què interessant!
Total: 16 euros. Tot això ha acabat a la prestatgeria. Són uns llibres que en realitat ja m'he llegit. Ara me'ls fullejaré novament, hi descobriré nous matisos i noves perspectives des d'on mirar allò que conec. Però de vegades passa desapercebut el valor d'una biblioteca: tots aquests records i aquests coneixements s'activen només de passar la mirada entre els lloms dels llibres. Passa això en contemplar les carpetes asèptiques i inodores del disc dur de l'ordinador? Evidentment, no. Els meus llibres són el meu tresor perquè, en realitat, condensen totes les meues experiències i les meues inquietuds.
En el passadís entre la línia blava i la línia verda de Diagonal hi ha una parada del Llibre Solidari. Llibres valuosíssims es troben a preus que fan riure. No puc evitar de carregar-hi cada vegada amb allò que, en realitat, fa temps que forma part de mi.
Aquella paradeta de llibres de vell és la meua perdició!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada