L'altre dia llegí sobre la versió al "català actual" de Màrius Serra que ha publicat Proa. A la llibreria, el trobí i el fullegí. No m'agradà gens.
La llengua del Tirant és una llengua viva, mordaç, irònica. La llengua de la València del segle XV, a la qual el llibre fa també un homenatge. S'hi troben girs i expressions que han sobreviscut en el valencià col·loquial. S'usen les formes verbals del valencià (antic): al principi costa una mica familiaritzar-s'hi, però de seguida es capten les diferències i al final ni s'hi pensa. El vocabulari no és gaire diferent, amb una bona edició amb les notes justes a peu de pàgina hi ha prou per a la seua comprensió. L'ortografia en l'obra de Martorell és un tant aleatòria, mancada de regularitat.
Tot això s'esvaeix en l'edició de Proa. Serra fa una traducció al català correctet que parlen quatre gats. Ara, el que per a mi és la falta més gran és el fet d'haver-lo traduït al català actual... oriental i barceloní. Per què no s'han respectat les formes occidentals, valencianes, de les quals ha begut Martorell? Tan incomprensibles haurien resultat per a un lector de Barcelona? No és el subestàndard de València un català actual?
No. No m'ha fet el pes. Llegir la versió original del Tirant requereix l'esforç extra de familiaritzar-se amb un dialecte històric que s'ha esvaït al llarg dels segles. Però la llengua de Martorell és tan viva i plena de força, que veure-la substituïda per un estàndard neutre i anodí m'ha entristit. Fins i tot crec que no és erroni afirmar que la correcció esvaeix la ironia present a tot arreu del clàssic.
Potser peque de pedant. Però crec que l'esforç de llegir aquesta obra tal com va ser concebuda paga la pena.
Resultat: no m'he gastat els diners.
Minut 14:40: Cercas em dona la raó! I Albert Hauf al minut 25:50!
Aquesta és l'edició que trií. Paper "bíblia", notes justes i aclaridores. El llibreter em va confirmar que havia fet la millor elecció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada