L'herba és mortal. Els hòmens són mortals. Els hòmens són herba.(Bateson)

1 de setembre del 2024

L'estiu en una sola fotografia

 

El llibret de la part inferior és una breu història
del circ de València i del seu procés d'estudi
a través de l'arqueologia.

Pot dir-se que aquesta fotografia condensa tot el meu estiu: són aquestes pàgines les que m'han acompanyat durant aquestes setmanes, i amb elles he après a mirar el món de noves maneres, una per cada autor i per cada llibre. Kafka, Rosa, Gospodínov, Han, Esquirol, Wolf, Kundera, Garcès, Solà, Underhill...

A més, he deixat encarrilats aquests altres llibres:


A banda d'aquests, encara em queda molta faena... La muntanya de llibres pendents no para de créixer! No em bastarà una vida per llegir tot el que em propose, així que em serà necessària una segona o, fins i tot, una tercera: els al·ludits que prenguen nota! :D

Sense lectura, l'estiu no és estiu!

Tots contra tots: sobre dues escapades a l'Aragó

Jaume I fent entrada a València

I

Part de l'església del castell d'Alcanyís fou reconstruïda a mitjans del segle XIV. És per això que el romànic del seu mur meridional contrasta amb l'estil gòtic de la resta de la construcció. Fins ara havia prevalgut la teoria segons la qual el castell fou atacat per les tropes de Pere el Cruel durant l'anomenada Guerra dels Dos Peres. Però ha quedat documentat que el castell fou destruït just abans d'aquell conflicte. Llavors?

Actualment, la mirada dels historiadors s'ha desplaçat al conflicte existent entre els habitants del burg que s'havia format a la falda de la muntanya on s'alça la fortalesa i els monjos de l'ordre militar de Calatrava que la posseïen i que imperaven sobre aquells. Ara bé, aquesta teoria necessita d'un altre ingredient, ja que resulta inversemblant que els habitants d'un burg medieval pogueren tindre accés a l'armament necessari per gairebé arrasar una fortalesa d'aquella magnitud. I aquest ingredient el trobem en els pactes feudals establerts entre la monarquia i l'orde militar: en el seu moment, el rei havia cedit en el feu als monjos a canvi de suport militar en cas de necessitat.

Però els monjos s'havien negat a formar part de les tropes del rei Pere el Cerimoniós en cas que esclatés, com era previsible, un conflicte amb Castella. No és d'estranyar, ja que l'ordre de Calatrava tenia allà la seua casa mare, i això suposaria lluitar contra els seus propis germans dins de l'orde. Consegüentment, el rei va donar una lliçó als monjos rebels: si bé no pot provar-se que fos el monarca el qui incitara els burgesos del burg a la revolta, és evident que les seues tropes la van recolzar. El castell va quedar assolat i els monjos van acabar demanant perdó per la vulneració dels pactes de vassallatge.

Però això  esdevingué després de la guerra.

II

Després de la reconstrucció del castell va decorar-se l'interior de la sala noble de la torre de l'homenatge amb unes fantàstiques pintures murals. En el context que hem descrit, no és d'estranyar que aquestes buscaren il·lustrar el vincle entre l'ordre de Calatrava i la monarquia aragonesa. Així, els monjos-guerrers van triar un text emblemàtic com era el Llibre dels Fets de Jaume I i van convertir-lo en un autèntic còmic: la batalla i l'entrada del rei a València, la signatura del Tractat d'Almisrà amb Alfons X el Savi, el suport que les tropes aragoneses donaren a aquell rei en la revolta dels mudèjars de Múrcia... En tots aquests esdeveniments els monjos-guerrers de l'orde de Calatrava van tenir un paper determinant: així queda perfectament plasmat als murs. S'acompanya tot plegat d'un meravellós mensari que, en il·lustrar les activitats anuals de la contrada, podia ajudar el visitant a fer-se una idea de la riquesa i el poder de l'orde.

A la sala hi ha representats també altres relats d'origen pagà. A la sala inferior, en canvi, que havia estat l'atri de l'església, predomina la temàtica religiosa, si bé encara es pot contemplar la representació de la conquista de Morella. El missatge era clar: mireu que han estat capaços de fer els reis d'Aragó... amb l'ajuda dels cavallers de Calatrava.

III

Els mudèjars no només van revoltar-se emprant les armes, com a Múrcia. També van ser uns mestres en utilitzar els elements simbòlics per fer burla dels cristians. Fa uns dies vaig parlar de l'ampliació del palau de l'Aljaferia de Saragossa, on van intervenir artesans mudèjars: els reis cristians, especialment els Catòlics, van voler reflectir la seua victòria sobre l'infidel a través de l'arquitectura. Així, el recinte cristià del palau s'alçà sobre la construcció musulmana, però l'artesà mudèjar va truncar aquesta voluntat tot escrivint a la part més alta del palau allò de «no hi ha cap altre Déu tret del que és Just». Així doncs, al capdamunt del palau no hi ha hagut cap manifestació de la primacia cristiana, sinó un missatge que reafirma l'autenticitat de la fe islàmica.

En el santuari de la Mare de Déu de la Font de Pena-roja de Tastavins, en canvi, van ser més subtils, ja que l'afronta queda ben a la vista: en els dorments de l'enteixinat que cobreix el temple hi ha representats desenes de rostres que treuen la llengua als espectadors. Per què ho fan no està gens clar, però molts historiadors de l'art interpreten que els propis artesans mudèjars fan ús d'aquest motiu per fer burla de la fe cristiana.

IV

Les meues darreres escapades a l'Aragó foren, doncs, a Alcanyís i, novament, a Pena-roja de Tastavins, on m'havia quedat pendent de poder contemplar el treginat mudèjar declarat, com la resta d'art mudèjar aragonès, patrimoni de la humanitat per la UNESCO. Són dues visites més que recomanables: la del castell d'Alcanyís només pot fer-se amb guia a hores estipulades, però a Pena-roja hom pot estar-se l'estona que vulga contemplant cada detall d'aquella fantàstica obra d'art!

ALCANYÍS
Portada barroca de l'església del Carme
Torre gòtica
Restes de construccions medievals sota
l'església de Santa Maria la Major
Pràcticament una catedral!
Llotja
Ajuntament renaixentista
Detall de la portada barroca de Santa Maria
Detalls de la llotja
Campanar del Carme

Castell dels monjos de Calatrava
Barri de Sant Francesc
Sant Francesc
Església del Carme
Torre de l'homenatge i església del castell-monestir
Pati d'armes
Església: volta gòtica
Sepulcre de Joan de Lanuza, obra
de Damià Forment
Elements romànics conservats a l'església
Pintures del recinte inferior de la torre de l'homenatge
Claustre
Primera inscripció en castellà a l'Aragó documentada
Planta noble de la torre de l'homenatge: un dels
conjunts de pintura gòtica més interessants
de la península.
Jaume I i el seu gendre, Alfons X de Castella,
signen el Tractat d'Almisrà
Tropes de Jaume I adreçant-se cap a València
des del Puig de Santa Maria
Entrada del rei a València
Monjos de Calatrava socorren els cristians
de Múrcia capitanejats per Jaume I
Mensari: octubre
Mensari: agost
Mensari: juliol
Mensari: abril
Mensari: maig
Racó del barri del Carme
Interior de l'església de Santa Maria

MUDÈJAR ARAGONÉS: SANTUARI DE PENA-ROJA DE TASTAVINS
L'esquema de l'església respon a l'anomenat
gòtic de reconquista
Burla?
Heràldica dels cavallers aragonesos i ordes
militars de l'Aragó
Detalls de la portada: Crucifixió
Prosquinesi