Els meus alumnes... Ui els meus alumnes! No saben què és el metro, ni on viuen, ni entenen que els pares sempre estiguen parlant d'un altre país que no saben ni on és, ni saben què és una planta, ni que viuen en una ciutat, ni el seu carrer, ni què és natural ni què ha fet l'home, ni en quin dia de la setmana estan, ni si demà vindran o no al col·le, ni...
Què ensenyar-los? Difícil qüestió, perquè no entenen res. Cada frase que els dius, has de trossejar-la per explicar cada paraula, i tal vegada amb un poc de sort logrem crear una imatge mental...
Però cada cop més me n'adone que l'autèntic problema d'aquests nens és que han perdut l'entusiasme per aprehendre el món. Res els sorprèn, i res no els interessa llevant d'aquells interessos que la televisió els crea... Ens urgeix trencar aquests interessos, malgrat que totes les teories pedagògiques ens diguen el contrari, perquè cal tornar-los al món real, aquell que està ple de persones que estimen, de problemes, de reptes... que ells ja no tenen.
Entusiasme? Fer que es retroben amb ells mateixos i que comencen a indagar al món moguts pr una extranya força... Però... per on començar? Potser que per fer que el món ens torni a entusiasmar a nosaltres?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada