En uns moments en què la merda vessa per totes bandes, la foto ha representat per a mi un alleujament momentani. Al final, tantes notícies sobre polítics, empresaris, gent deshonrada i deshonrosa, corrupta i sense escrúpols acaben per immunitzar-nos. Però la "cosa" existeix: ahir molta gent va sumar-se a la manifestació. Esperem que siga el començament, i no la fi, d'un moviment que posi les coses en el seu lloc i que per fi fem, del nostre país, el país que volem fer.
Però el molt honorable president dels valencians continua parapetant-se darrere de la seva supèrbia i la seva cara dura. El jutge és el seu (més que) amic! En canvi, hem vist l'alcalde de Santa Coloma esposat, humiliat davant les càmeres de televisió recollint les seves coses d'un camió policial en una bossa de fem... Les pomes podrides del Gürtel no cauen mai de l'arbre, i el Millet dorm tranquil·lament a casa seva després d'haver declarat que ell res sabia del saqueig de les arques del Palau de la Música essent-ne president. Mentrestant, els xoriços de l'operació Pretòria fa dies que dormen a la garjola.
Lluny de causar-me cap mena de llàstima cap dels xoriços que han pillat "in fraganti", pense que hi ha qui roba sabent que té les espatlles ben cobertes. Vist el tracte donat a uns i altres, és igual la justícia per tothom en aquest país? Quants més Millets i Camps hi ha a la vida pública que se'n riuen de tots nosaltres plegats mentre fan caixa amb els nostres diners?
La mani un alleujament, però breu. Molta merda hi ha en aquest país de merda, i molt caldria que féssim per netejar-la. Començant potser per una bona llei de finançament municipal, que evite convertir els consistoris en immobiliàries. I potser exigint, com molt bé es va fer dissabte, dignitat a les persones que tenen en els seves mans alguns pilars bàsics del nostre quefer diari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada