Calma; les coses s'han de prendre amb calma. I davant una cruïlla, després del dubte inicial, cal convenciment i determinació: el millor camí, i l'únic possible, és aquell que ja hem triat. No hi ha volta enrere, possibilitat alguna de desfer el camí.
És per això que és important triar bé. Què fer? Com? Cap a on? És evident, caldrà saber on anem, tindre un punt fix en la mirada. Però és clar, per saber on anem, primer cal saber on som. O no? Cal aprendre a llegir en nosaltres mateixos què volem, però no podem aconseguir-ho sense comptar amb què tenim.
I aquestes divagacions no sé a sant de què se m'han ocorregut. En realitat anava a escriure sobre la música i la llibertat. Tal vegada ho haja fet, no sé. Us recomane Mein Name ist Bach. És molt bona, aquesta pel·lícula.
Els desitjos vagues, les idees vagues, la falta d'atreviment i el conformisme produeixen decisions obtuses que generen respostes indesitjades a situacions no esperades. Per què no mirar abans i de front allò obvi!?
Doneu-me la raó!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada