Sovint, m'agrada imaginar altres èpoques. Sobretot aquelles en què trobem les arrels del sentit de les coses que encara avui fem. I imagino el pànic, la por, la incertesa que sentirien les persones que ara fa tres mil, quatre mil o cinc mil anys vivien per les nostres terres i més al nord. Por sorgida en veient durant la tardor que el sol cada cop pujava menys; que la nit cada vegada era més llarga, més fosca i més glaçada. I que la nit eterna era una amenaça a tenir en compte contra la que calia fer alguna cosa!
Qui els podria assegurar que aquest fenomen s'invertiria com cada any el dia del solstici? El pensament màgic, esotèric i supersticiós propiciaria tot tipus de rituals màgics per fer que el solstici, per fi, arribés. Llums, focs, danses, cantades, arbres il·luminats... i els ulls posats cada dia a l'horitzó per veure si es produïa l'esperat miracle. I quina alegria sentirien un dia com avui quan observaren que, efectivament, el sol ha eixit una mica més cap al nord i ha pujat un xic més amunt...
I vet aquí que el pensament científic ha prevalgut sobre el màgic, però per què haver de treure la màgia de les nostres vides? Per què no portar el calor del sol estiuenc per avançat? Llums, calor humà i un temps breu per desitjar el millor... Tot, malgrat l'estupidesa que avui el consumisme ha revestit aquest ritual nadalenc mil·lenari.
Bon Nadal a tots, esperant que no compreu massa coses però, això sí, que la màgia ens impregne una miqueta l'existència. Perquè una mica d'incertesa davant de les seguretats sempre aporta el necessari per avançar per la bona via. No creieu?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada