Respecte a la vida; sacralització del planeta. Esperança, il·lusió, acció. Tot això per una banda. Estudis científics, comptats a milers, que alerten sobre els efectes de la contaminació atmosfèrica sobre l'equilibri del fràgil planeta on vivim. Necessitats, cada cop més urgents! I un lloc per al diàleg i la discussió...
Però tot ha quedat en orris. Han guanyat els interessos econòmics. Les mentides. Perdre unes eleccions és més catastròfic que l'equilibri que fa possible la vida es mantinga. Negacionisme: en sospitosa relació amb la poderosa indústria petrolera.
En fi, que s'ha demostrat que estem en mans d'una classe política de merda que només mira els seus interessos més egoistes a curt termini. La UE només s'ha limitat a fer d'espectadora davant d'un espectacle infame protagonitzat per Xina i EEUU. Vergonya, decepció, catàstrofe. "Hauríem de...", "caldria...", "seria necessari..." són diferents formes d'encapçalar aquest "acord" no vinculant per a ningú només vàlid per tal que no se'ls caigui la cara de vergonya.
I mentrestant aquí estem nosaltres, que no reaccionem. Venent el futur del nostre planeta per uns quants euros. Que planeta no en tindrem altre! Que totes les formes de vida que desapareixeran han trigat milions d'anys en ser possibles! Que...! Pse, i què!?
Què més dóna? Ara tothom està massa ocupat comprant la Wii i la PS3 i tota la parafernàlia nadalenca. No som capaços de mirar més enllà de l'estupidesa que embolica la nostra vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada