Tot va començar fa vora 40.000 milions d'anys, en un braç d'oceà Atlàntic que quedà tancat pel xoc de la placa africana contra l'euroasiàtica. L'aigua anà assecant-se degut al clima d'aleshores, i les sals anaren dipositant-se al fons d'aquesta massa d'aigua tranquil·la. I una volta assecada, després de milions d'anys de pressions tel·lúriques, acabà per aparèixer aquest tresor geològic que és la impressionant muntanya de sal de Cardona, gairebé única en el món (només hi ha unes poques més, com les que trobem a Colòmbia, a l'Iran o a Romania). Durant mil·lennis ha estat una font inesgotable de riquesa. Hi trobem els tres tipus de sal (sòdica o comuna, potàssica i magnèsica), tan preuada en l'Antiguitat i en l'Edat Mitjana pel seu poder de conservar els aliments, tot i que avui tan devaluada. Durant el segle XX va iniciar-se una explotació minera subterrània per extreure'n la sal potàssica, emprada en la fabricació d'explosius. La mina es va convertir en una autèntica ciutat subterrània, tot i que va acabar tancant a principis dels 90. Avui en podem visitar algunes galeries i la sala de màquines.
La muntanya de sal no només és important com a fenomen geològic, sinó que està íntimament lligada a la història d'aquesta vila, que després de la Conquesta musulmana va quedar al límit de la frontera entre Al-Àndalus i l'Imperi Carolingi. Cardona esdevingué una plaça forta no solament per la situació fronterera, sinó també per la presència de la muntanya, cobejada tant pels reis musulmans com pels comtes cristians. Gràcies a ella, els senyors de Cardona van arribar a ser uns dels nobles més rics i importants de Catalunya i la Corona Hispànica. És aquí on es conserva la carta de franqueses més antiga de la península Ibèrica, i una de les més antigues d'Europa, on s'hi escriuen els privilegis que tindria la gent que s'arrisqués a viure en aquest terreny de ningú, ple de perills i de conflictes, a canvi de defensar el territori de possibles atacs infidels. I entre els privilegis, el més important: el permís per poder arrancar cada dijous "l'or blanc" de la muntanya.
Avui Cardona conserva el seu encant. El poble està ple de racons curiosos, botigues, monuments i història. No hi falta la llegenda medieval on tothom acaba morint tràgicament: la de la pobra Adalès, coneguda com la Minyona, la bella filla petita del vescomte de Cardona condemnada pel seu pare i germans a passar la resta dels seus dies tancada a la presó de la torre de l'homenatge de la fortalesa, a qui deu el nom. El seu delicte? Haver-se enamorat i casat amb el rei dels sarraïns, Abdelà. Aquest va morir decapitat durant la batalla en què, mort de ràbia, va voler rescatar i venjar la seva estimada.
Potser si hi aneu tingueu sort i pugueu veure el seu fantasma que segons diuen, algunes nits, encara ronda la torre a cavall. Jo m'he conformat amb un colp d'ull a un cel ben estrellat una vegada arribada la nit, potser el millor regal de l'excursió. Torne a estar convençut que paga la pena assaborir cada contrada de Catalunya, i que potser caldrà vèncer la mandra dels diumenges per tornar a aquell costum de fer de tant en tant una escapada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada