Un nom evocador per a un jardí: un dels dos jardins botànics que hi ha Blanes, on he decidit anar a provar i a fer-me amb la meua nova càmera de fotos.
De Blanes me n'havien parlat molt. Era un lloc que calia visitar per lligar caps: l'únic poble de la Selva marítima que no visití diumenge; el poble on van bastir el seu palau els vescomtes de Cabrera, una volta abandonat Montsoriu. I el poble dels famosos ricos pollos (coses d'un conegut). M'ha semblat un poble de mar bonic, tot i que un xic massa gran. Té molts llocs interessants, però crec que el millor de tot són els seus jardins botànics, dels quals he visitat el que dóna nom a aquest post, situat vora el mar al nord de la població. L'altre, els jardins de Pinya de Rosa, queda pendent per a una altra ocasió!
 |
| Centre des de la pujada del carrer Rubén Darío |
 |
| Portal de la Verge |
 |
| Pastisseria al carrer Ample |
 |
| Font gòtica, s. XIII-XV |
 |
| Façana de l'església, estil gòtic |
 |
Palau vescomtal, destruït durant
la guerra del Francès |
 |
Clau de volta, absis de l'església,
reconstruïda després de la Guerra Civil |
 |
| Castell de St. Joan |
 |
| Ermita de l'Esperança |
 |
| Ermita de Sant Joan, al turó del castell |
 |
| Torre mestra, castell de St. Joan |
 |
| Ermita de Santa Bàrbara des del castell de St. Joan |
 |
| Arcades del carrer Ample |
 |
| Pujant al castell: port |
Els jardins són una passada. He sentit fins i tot sentiments de penediment per no haver-me dedicat a la botànica, com anhelava durant una temporada quan tenia uns huit anys... Són quatre hectàrees visitables on s'allotgen més de 3.000 espècies, entre les quals hi ha moltes d'endèmiques de la Mediterrània occidental en greu perill d'extinció: algunes només creixen en llocs molt puntuals de la nostra geografia. Ara en primavera és molt curiós d'observar el treball de les abelles, atrafegades entre els milers de flors que inunden el jardí. Olors, colors, blaus, verds, palmeres, cactus... impressionant!
L'apunt històric. Els jardins foren promoguts per un empresari alemany, Carl Faust, amb la intenció que foren la seu de l'Estació Internacional de Biologia Mediterrània. Ciència, art i paisatge s'entremesclen harmònicament en un paratge que heu de visitar sí o sí.
He intentat anar fent meua aquesta nova càmera. M'hi he barallat llarga estona, i ací teniu alguns resultats. Continuaré insistint!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada