L'herba és mortal. Els hòmens són mortals. Els hòmens són herba.(Bateson)

4 de febrer del 2014

Plans fallits

La magnòlia immensa del Canigó
El Pirineu, a l'est, va a morir al Mediterrani. El seu eix axial acaba entre Portbou i Cervera amb les formes, més aviat arrodonides, de la serra de l'Albera, la carena de la qual separa la plana Empordanesa de la del Rosselló. Les vistes des d'aquest camí carener deuen ser belles i impressionants, sobretot si es té la sort de gaudir-les en un dia clar. Poc abans d'arribar a Portbou s'hi troba la punta de Querroig, on conflueixen els termes municipals de Banyuls i Cervera de la Marenda i del poble més septentrional de la costa catalana.

I allà que hi anàvem aquest diumenge, però cal assumir de volta en volta que les coses no sempre ixen com u les espera. En aquesta ocasió, no va ser possible arribar a la carena de l'Albera perquè els vocals desconeixien el camí que hi mena. Així, la travessa des de la vall de Sant Quirze de Colera fins a Portbou es va convertir en un passeig per l'Empordà...

Queda pendent aquella excursió: i tant que la faré! Però tampoc puc queixar-me: es pot demanar més que passar un dia de tramuntana amb vistes al Canigó, entre vinyes i boscos d'alzines sureres? L'Empordà, gaudi per als sentits! Jo amb això ja vaig quedar ben pagat.

Vinya, Empordà: preparant el gaudi dels sentits!
Bassegoda
Costa de Colera i Portbou
Ermita de Sant Quirc i Santa Julita... Té Catalunya als peus, quines vistes!
Hivern... Quin dia de tramuntana!
A l'esquerra, la forma inconfusible del Bassegoda, cúspide de la Garrotxa
Canigó
Vall de Sant Quirze de Colera, presidida pel Canigó

Claustre del monestir de Sant Quirze, s. IX

Sant Quirze
Vall de Colera
Arribant a la vall de Colera: Santa Maria
Sureres impressionants al llarg el recorregut
Carretera cap a la vall de Sant Quirze de Colera
Vinyes, Canigó...
Castell de Vilamaniscle
Golf de Roses i el Montgrí

L'Albera, o la mort del Pirineu