L'herba és mortal. Els hòmens són mortals. Els hòmens són herba.(Bateson)

22 de gener del 2016

Portes

Algemesí
Guadassuar
L'Olleria
El valor d'una porta no rau únicament per la importància del recinte al qual dóna accés,sinó també, és evident, pel fet que permet eixir-ne. Al llarg de la vida són moltes les portes a través de les quals entrem i eixim de casa, de l'escola, d'un hospital, de ciutat -són monumentals i imponents encara les portes de la muralla que donen accés a la ciutat de València de manera simbòlica-.

I és justament del simbolisme -hui difunitat- d'algunes portes que vull parlar en aquest post. Efectivament, hi ha portes que han esdevingut un element unificador d'una col·lectivitat, especialment en l'època en què la vida social s'articulava al voltant del fet religiós, açò és, d'una parròquia (fins i tot molts pobles catalans, més que no pas els valencians, prenen encara hui en dia el nom de la seua parròquia). Així, el temple parroquial esdevenia escenari dels ritus més importants de la vida de l'individu. I entre aquests ritus, la porta de l'església prenia especial importància en dos moments vitals: era el lloc per on passava el nounat per rebre el baptisme, ritu d'accés a la comunitat que donava a la porta un simbolisme relacionat amb l'accés o començament de la vida; anys més tard, la porta era el lloc per on el mateix individu, que hi havia accedit per allà el dia del seu bateig, eixiria per última vegada rumb al cementeri. I entremig, bodes, comunions i les celebracions estacionals del calendari, convertit en una gran espiral de temps que ens engoleix.

Crec que molts arquitectes foren conscients d'aquest valor simbòlic -d'accés i eixida de la mateixa existència- que tenen moltes d'aquestes portes. No és d'estranyar, doncs, que en una època com el Renaixement es rescatara l'arc triomfal del món antic per tal de donar-los forma: l'arc per on el creient passa per celebrar els ritus que marquen la seua existència i que, finalment, simbolitzarà el triomf sobre la mort a través de la fe. 

La d'Algemesí forma part d'aquestes portes convertides en arcs del triomf. En té dues de germanes, situades a prop, les quals degueren ser dissenyades segurament pel mateix arquitecte: la porta de l'església de Sant Vicent de Guadassuar i la de Santa Maria Magdalena de L'Olleria. Aquest Nadal, aprofitant l'escapada a Alcoi, fiu parada a l'Olleria per contemplar la que tenia pendent de conèixer. Ací us deixe les fotos que hi prenguí.


Algemesí: detalls i vista parcial



Guadassuar: detalls de la rica decoració


L'Olleria