Fa uns anys, en visitar Montsoriu, vaig trobar un guia que va patir moltíssim, i no enganye ningú, per fer la visita guiada al castell en castellà: els visitants no acabaven de captar què era allò del "recinto subirano" ni la "ventana adovellada", però crec que estaven massa al·lucinats com per protestar. Que conste que fa unes setmanes, a l'Open House, anava escoltant perles ací i allí en boca d'alguns guies que s'oferien a fer la visita en castellà -perquè la majoria de visitants així ho demanaven educadament, perquè hi havia gent d'altres llocs d'Espanya-. Ara bé, l'assumpte va prendre magnituds considerablement preocupants durant la visita a les domus romanes. Ja que hi era a prop, visití les dues: la del carrer Sant Honorat i la del carrer Avinyó. Tota una immersió als moments fundacionals de la ciutat.
Los habitajes... Las restas de la casa... La avantsala tiene decoración... Iban a lanzar la basura a... Més tard, encara vaig trobar, al palau de les Heures, que el pasillo tiene una amplaria de menos de un metro i que, agafeu-se fort, a medida que bajamos la escalinata el palacio es como que se enlaira.
Sóc un ferm defensor de la immersió lingüística. Però cal tenir en compte el context on s'ha d'exigir la immersió:
El programa d’immersió és un model pedagògic d’ensenyament en la L2 adreçat als alumnes de llengua i cultura majoritària que respon a una situació sociolingüística determinada i a un objectiu lingüístic concret: adquirir competència comunicativa en dues llengües sense que l’aprenentatge d’una de les dues comporti una pèrdua de capacitat comunicativa en l’altra. La llengua de l’escola és una llengua diferent de la que es parla a casa. La introducció de la nova llengua es fa des del primer dia de l’escolaritat i esdevé també la llengua en la qual s’inicia l’ensenyament-aprenentatge de la lectura i l’escriptura.
Què passa quan la llengua de l'escola i de l'entorn és justament la que es parla a casa? Es ressent l'aprenentatge de l'altra (el castellà)? Podem ser dogmàtics i afirmar i tornar a afirmar que els alumnes catalans aprenen el castellà igual de bé que el català. No dic que no siga així en la major part de casos, però jo m'he trobat amb una realitat que em diu que en altres casos no és així. I que possiblement en determinats barris, municipis i contextos plantejar la introducció del castellà com a llengua d'ensenyament en un percentatge determinat d'hores lectives potser no seria cap barbaritat ni implicaria la desaparició del català.
Ara, el tema alça ampolles: plantejar-lo et pot convertir en un espanyolista, en un franquista, feixista i no sé què més. Així doncs, em limitaré a dir que vaig gaudir molt descobrint les pintures murals de la domus romana del carrer Avinyó, que il·lustren el moment en què Zeus sedueix Ganímedes, un dels episodis homoeròtics més coneguts de la mitologia grecollatina.
DOMUS ROMANA DEL CARRER SANT HONORAT
 |
| Sitges medievals |
 |
| El Call o Jueria |
DOMUS ROMANA DEL CARRER AVINYÓ
 |
| Zeus, a l'esquera i en forma d'àguila, sedueix Ganímedes |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada