aNDRòMiNa: I ja en van tres!

7 de gener del 2017

I ja en van tres!

Sí, crec que en van tres. La primera tenia 11 anys. Diria que era per Sant Blai que des de l'escola s'organitzà una excursió amb la resta de cursos de segona etapa -jo feia sisé-: em sorprèn que llavors encara es poguera confiar amb el trenet d'Alcoi. En ell que hi anàrem cap a Agres! La pega va ser que vam fer tard al penúltim tren, aquell que arribava a Xàtiva a una hora decent. La nit caigué al baixador i allà tothom s'estava pelant de fred, per la qual cosa els mestres van anar a demanar ajuda al poble. Per sort, ens oferiren alberg a un magatzem de pomes, on continuava fent un fred diabòlic. Allà, com van poder, vam menjar les pomes que ens van oferir per berenar-sopar i vam esperar dignament el proper tren. Ho vam viure com una autèntica experiència!

Anys més tard vaig tornar amb la quadrilla. Els amics s'allotjaven a una casa rural de la Mariola i, com que jo treballava, només vaig anar-hi el dia que feien l'ascensió al cim. Recorde aquella mítica discussió sobre el lloc on dinar: "todos juntos, tenemos que comer todos juntos". Bé, al final s'imposà el trellat i qui volgué anar al bar del poble (Agres, novament) hi anà, qui volgué quedar-se a l'alberg, s'hi quedà.

En aquesta ocasió he fet l'ascensió des de l'ermita de Sant Cristòfol de Cocentaina. Diria que el camí és molt millor: a tothora les vistes abasten tot el Comtat, el Benicadell, el Circ de la Safor, la serra d'Almudaina, la Serrella i Aitana. El recorregut passa per algunes caves i fonts, tot i que per arribar a la Cava Gran d'Agres cal desviar-se.

Ja des del cim es veien, a banda de les serres esmentades, totes les serralades interiors, diria que des de Cortes fins al Maigmó. Dia clar d'hivern! Allà hi era, assegut al solet, feliç com una gamba amb aquell espectacle al davant. Per tercera vegada... i les que vindran!

Després de l'ascensió, vaig aprofitar per passejar els racons de Cocentaina i d'Albaida. Ací us deixe algunes fotos del dia.