 |
| La Monja, el Lloro, el Dit i el Frare Gros hi destaquen |
Ahir no em poguí estar de començar les vacacions a Montserrat. Una altra volta. Fiu el camí que per la carena del Serrat de la Portella s’endinsa per l’interior de la zona de les Agulles i dels Frares Encantats... No cal que m’ho dieu: una temeritat anant-hi tot sol. No és que siga un camí difícil, però sí dur i exigent: no pots permetre’t de fer un mal pas. A més a més, hi ha uns quants passos que, sense les cordes que hi ha, serien infranquejables. Tinguí molta sort de trobar-me amb el J. i la M., que m’ajudaren amb el pas que veia menys clar. Si més no, em donaren confiança per baixar-hi! Ara, us he de dir que no fiu el camí sencer fins al coll de Porc: vaig estalviar-me els passos més vertiginosos tot desviant-me cap al PR C-78 pel torrent del Lloro, uns metres abans d’arribar a la paret que s’ha de baixar agafant-se a grapes de ferro enganxades a la roca.
I així va ser que vaig gaudir d’un dels paratges més impressionants de la Muntanya Màgica: tot el matí rodejat de gegants de pedra, guaitant per parets verticals de més de cent metres, endinsant-me per alzinars inquietants. Em vaig sentir xicotet agafat a les roques i parets, baixant per les pendents pràcticament gitat per no caure.
Hi hagué un moment en què alcí la mirada al cel: un cel blau impressionant. Vaig imaginar-me per uns moments el que la llum del Sol m’amagava, el que la vista no pot capir del tot sense l’ajuda de la raó, la ciència i la intuïció. La immensitat i la grandiositat de l’Univers enmig de la qual aquells gegants de pedra que em feien sentir xicotet esdevenien també minúsculs i insignificants. I davant d’aquella perspectiva vaig sentir autèntic vertigen.
Perquè vivim dins d’un gran Misteri malgrat que per sobreviure en la nostra quotidianitat l’hàgem apartat a un costat. En efecte, el caràcter mistèric de la realitat que ens envolta no genera la seguretat que necessitem. Més aviat, produïx perplexitat i angoixa.
Millor no pensar-ne?
DES DEL MIRADOR DEL COLL DE CAN MAÇANA
ASCENDINT LA PORTELLA
 |
| Primeres perspectives de les Agulles des de la carena |
L'alzinar creix entre els roques.
El Serrat de la Portella queda, de seguida, avall!
 |
| Les Bessones i la Bola de la Partió |
Aquesta ha costat una mica...
Guaitant per la paret de roca... Més de 100 m en picat! A sota, la Cadireta.
Arribant al Portell Estret o Coll de les Agulles
 |
| La Boleta |
 |
| La Nina. |
Al mirador del Bisbe.
 |
| Baixada entre el Lloro i la Monja |
 |
| Penjats del Dit |
 |
| El Lloro i la Monja ja des de baix. El Dit, a la dreta |
 |
| Les Bessones i la Bola de la Partió |
 |
| Bonica perspectiva de les Bessones |
A SANT PAU VELL DE LA GUÀRDIA
 |
| Panorama complet de les Agulles |
SANT BENET
 |
| L'antic hotel ha pres un aspecte fantasmagòric i decadent |
ESPARREGUERA: ACABANT EL DIA AMB EL TEATRE DE LA PASSIÓ
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada