Derrota o victòria?

Camí fresat cap al castell del Real

9 d'octubre. Després del marmoló d'aquell senyor que, indignadíssim, ens retreia que haguérem anat a un poble com aquell tenint «la bandera» recorrent els carrers de ciutat, vam començar l'ascensió al castell del Real des de Marines el Vell. Aqueix és un dels paratges millor conservats de la Calderona: bosc mediterrani entre camps d'oliveres i antics garroferars abandonats, ara envaïts pel bosc i el matoll.

I allà estàvem, en l'aniversari de la caiguda de València —o de la presa, segons des d'on es mire—, badant i xarrant a una fortificació des d'on el derrotat es defenia de les incursions del nord cristià. El castell del Real formava part, en efecte, d'una línia de fortificacions que des de Sagunt a l'Horta protegia aquest sector muntanyós de les ràtzies cristianes. Va ser una de les últimes fortaleses musulmanes en ser derrotada per les hosts de Jaume I. Quin millor nom que aquest, del «reyad» o jardí, estant com està en el bell mig d'aquell paratge? (Reyad vol dir, en àrab, jardí, i el mot és l'origen dels nostres Reals).

Badant i xarrant alegrement en el castell el dia de la commemoració de la derrota, o la victòria. Potser siguen coses de la Postmodernitat. Altrament, a mitjan de camí de tornada vam parar al poblat morisc de l'Olla, que conserva algunes cases i una torre defensiva d'inicis del segon mil·lenni. Un grup de joves ha fet de les ruïnes la seua llar i ens explicava com s'ho han muntat. Entre d'altres coses, han recuperat les antigues canalitzacions amb què els moriscos feien arribar l'aigua del barranc fins a l'Olla i, després, a l'olla.

Calderona, tan a prop!

L'empedrat original, que deu datar del s. XVII o XVIII

Marines el Vell, pràcticament deshabitat.

Primeres imatges del castell del Real

El Gorgo, des del castell

Marines

Interior de la torre de l'homenatge

Poblat morisc de l'Olla

I fi. Assedegats.