L'herba és mortal. Els hòmens són mortals. Els hòmens són herba.(Bateson)

5 de gener del 2020

Entreteniment?


En el vídeo un turista nord-americà grava a tort i a dret els racons buits de l'església del Patriarca mentre al cor del temple un grup d'hòmens ompli les naus de cant gregorià. Això passa cada dia a les nou i mitja del matí. «I si no hi hagués ningú, cantarien igual?», preguntava la M., a la qual vaig portar al Patriarca en aquell moment: només hi érem ella, una altra dona i jo a l'església. Davant la meua resposta afirmativa, no va caldre cap més explicació.

Cal, però, aquesta explicació? Pense que a moltíssima gent, sí. El fet resulta incomprensible, perquè per a la major part de la societat la «cultura» és, com afirma Bellamy*, una mera distracció superficial, un esbarjo decoratiu, un mer plaer intel·ligent. El cine, la música, la literatura o l'art tenen primordialment aquesta funció: entretenir. I si no s'entreté ningú, per a què canta el cor de gregorià al Patriarca cada dia? Per què? Quina relació té aquest esdeveniment amb tot el que s'esdevé a ciutat en l'actualitat i tot el que s'ha esdevingut en el passat? Com enllaça això amb els nostres valors?

Aquesta anècdota m'ha fet adonar-me que, en aquesta primer visita que rep des de Barcelona, no he ensenyat la ciutat, sinó que l'he contada. I per contar la ciutat cal conèixer-la i per conèixer-la cal estimar-la. Si fer turisme és anar a veure, visitar un indret és anar a escoltar: el que conta la gent, el que conten les pedres, el que conten els llibres. I posar en relació allò que s'escolta amb aquest gran diàleg secular, la Cultura que, malauradament, es pretén que no siga transmesa.

Tant com tenim el cul pelat de viatjar a tot lloc i en cada ocasió, em pregunte quants seríem capaços de contar la nostra pròpia ciutat o de contar els llocs que hem visitat.

He anomenat adés Bellamy. Justament fa una estona, mentre era ajocat al sofà, he agafat aquest el seu llibre de la muntanya de llibres pendents. I m'he trobat amb aquest text que crec que tot educador hauria de llegir amb atenció per tal de reflexionar després sobre allò que fem a l'escola. Només m'he llegit unes quantes pàgines però ja vos puc dir que aquest llibre és I M P R E S C I N D I B L E !!!