Hui la S. parlava de casualitats: llegia els passatges de El quadern Gris sobre els estralls de la grip espanyola, sobre els matins grisos de març amb una pluja tènue, com la ha caigut hui. També se me n'han donat, de casualitats. El llibre que llegisc ha aparegut a la pel·licula que he vist: Jack London era citat a la llista de proscrits que anirien a la foguera en aquella nit de crema de llibres que fa vora un segle va simbolitzar la barbàrie. L'escena es recrea a La caiguda dels déus de Visconti.
Sí, calia cremar l'obra de Jack London. L'essència mateixa del nazisme es reflecteix tan bé a La crida del bosc com a l'escena sublim de la pel·lícula de Visconti que adjunte. L'odi. L'odi transforma fins i tot un dels personatges que, al film, personifica la llum, la cultura, la sensibilitat i el sentit ètic, igual com transforma el gos Buck en una de les pitjors bèsties. L'odi i l'instint que ens duu, si no deixem que en nosaltres guanye allò que se'n diu cultura, al nihilisme.
No demostrà amb cap acte d'impaciència l'odi mortal que tenia la gos Spitz, i es guardava prou bé de prendre l'ofensiva contra ell. [...] Aquest [Buck] repetí la seva tàctica i li trencà l'altra pota del davant. Reduït a la impotència, Spitz s'esforçava a lluitar contra el seu dolor i a tenir-se dret. Veia el cercle silenciós, amb els ulls brillants, amb les llengües penjant, estrenyent-se lentament al seu entorn, tal com havia vist altres fer-ho entorn de les seves víctimes. Ell ja sabia que estava perdut irremissiblement, car Buck seria inexorable. [...] Hi hagué un instant d'espera; cada animal restava immòbil i mut como una figura de pedra. Solament Spitz, tremolant i tambalejant, lladrava com si volgués allunyar la mort que se li acostava. Després Buck pegà un bot i saltà de costat, fent caure amb les seves espatlles l'enemic. El cercle, estrenyent-se, es convertí en un punt fosc sobre la neu d'argent del clar de lluna, i Spitz desaparegué arrossegat per l'horda famolenca, mentre Buck, que restava dret, contemplava l'escena... Bèstia primitiva que, havent matat, fruïa de la mort per ell donada!
Jack London, La crida del bosc
Rabiosa actualitat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada