Jo era adolescent i recordo que començava a llegir la premsa i a sentir curiositat per algunes notícies. Entre elles, recorde que va tindre gran impacte en mi la matança de Srebrenica, i la destrucció de la biblioteca de Sarajevo. En general, aqueixa guerra no la vaig acabar d'entendre (si és que algú és capaç de fer-ho) i em va influir en la meva visió del món...
Avui per fi la notícia tan esperada per molta gent: han capturat Radovan Karadzic, ment maquinadora de gran part de les barbaritats que es van cometre en aquells anys, per a vergonya nostra, a un tir de pedra de casa. Esperem que el jutgen ben jutjat i que mai torni a veure la llum del dia...
Tant de bo aquesta notícia anara acompanyada d'altres, com la captura del Dr. Heim (Dr. Muerte). El sol tal vegada brillaría amb més força. Però malauradament, alguns moriran sense pagar pel mal que han fet a la Humanitat... fins i tot orgullosos del que van fer.
Recorde que a la carrera vam dedicar una assignatura sencera a reflexionar sobre com havia estat possible que un estat europeu es convertira tot ell en una màquina de matar. I com era possible que les persones participessin d'aquesta barbàrie... Molt tenim a reflexionar els mestres -entre d'altres-. Com deia Adorno: La exigencia que Auschwitz no es repetesca és la primera de totes les que cal plantejar a l'educació. A aquesta li afegiria jo la lluita contra la passivitat aparent amb què convivim amb els Auschwitz que encara avui vénen donant-se.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada